*I'm so sorry- The smiths*
Ahir vaig anar a veure World Trade Center. Voliem anar a veure separados però començava massa tard i al final ens vam decidir per aquesta, sense gaires ganes, tot s'ha de dir, i potser haguéssim fet ver d'esperar una mica per a veure una altra cosa perquè la pel·licula world Trade Center lluny de fer un retrat del patiment de la gent que es va quedar allà dins, fa una al·legoria a Déu, els marines i com no pot ser menys en una pel·licula americana, el fet de com una parella que està fatal veu com un conflicte envolta la seva vida i acaba estant de puta mare.
Escenes com les que surt Jesús portant una ampolla d'aigua, tot il·luminat,amb les tipiques vestimentes, i el so angelical,però això sí, sense rostre, i amb una ampolla de plàstic a la mà dreta, fan que et posis a riure. Com també la cara de psicòpata assassí del marine que creu que Déu l'ha cridat per a realitzar una prova: la prova de les torres bessones.
Algú em pot dir com un cristià es pot considerar cristià o catòlic amb aquests arguments? Lluites, proves que perjudiquen a gran part de la població. En realitat el cristià o el catòlic és el que diu? perquè a aquest pas em considero jo més cristiana, al cap i a la fi segueixo el que Déu va dir, sense intentar fer mal a ningú i sense posar la meva religió per sobre de tot. Potser no crec en l'església ni en la religió però crec en el missatge que va deixar jesus, i no crec que es reencarnés, crec simplement en el fet d'estimar-se uns als altres, d'ajudar-se, de compartir, de viure tranquil i amb respecte. Cal una religió per a tot això? o la religió només és el veri del poble que fa que tot això no existeixi?
*Heartbeat - Annie*
L'IKEA hauria d'estar prohibit a la població. O... no sé...hauria d'obrir només certs dies de l'any ( encara que aleshores si que sería una ruina, comprant tot el que has estat veient durant mesos) .
No sé com ho fas però anar agafant tonteries: unes espelmetes amb olor a meló, unes altres de maduixa, una bombeta d'aquelles que consumeixen 20W però és com si fóssin 70...un llum per a la tauleta de nit, les làmines per a decorar la paret, que totes, no sé com s'ho fan, són genials i et tempten...i ara un ninotet per aquí perquè aquest elefant de pelux és molt macu, ara uns retus per a estampar estrelletes i cors, i un pulpito perquè és com el joel, i un bonsai perquè quedarà molt bé a l'estanteria, unes floretes vermelles que donaran color, el nòrdic aquell que estava a 18 € i que ara ja està a 12 (Per fi el tinc!) o caixes per poder guardar el de 2n de periodisme...i una factura llarga que em pot servir de pulsera doble...i després galetes mmmmh...és horrorós anar a l'Ikea!
Per cert, per tots els freaks de la música, m'he baixat tot el cd de la Paris Hilton ( abans de críticar s'ha de saber de què va la cosa!) i Oh! Sorpresa! no està mal! algunes fins i tot són xules.
A banda del "Do You Think I'm Sexy" que la veu de posesa sexual la perd, i més si te l'imagines amb la pose leona que ho deu dir, la resta no estan malament: algunes de les que no us posareu malalts si les sentiu són:
Turn it up (m'ha costat posar l'enllaç perquè si el veus ja no t'agrada la cançó XD, tapeu-vos els ulls!)
Stars are blind,( tant pregonar sexe a tot arreu deu ser simptoma de trauma...què passa Paris?)
Nothing in this world (Pregó a sóc guapa i tinc tope admiradors però en realitat mola :$ )
No, si és mona la Paris, una mica creguda i tal però deu ser bona tia a la realitat ( o això ho té uns amics que li fan cançons xules i que li netegen la imatge als videoclips per a que sembli si no honesta...doncs bona persona ( encara que tingui molt pocs admiradors XDD )
No sé com ho fas però anar agafant tonteries: unes espelmetes amb olor a meló, unes altres de maduixa, una bombeta d'aquelles que consumeixen 20W però és com si fóssin 70...un llum per a la tauleta de nit, les làmines per a decorar la paret, que totes, no sé com s'ho fan, són genials i et tempten...i ara un ninotet per aquí perquè aquest elefant de pelux és molt macu, ara uns retus per a estampar estrelletes i cors, i un pulpito perquè és com el joel, i un bonsai perquè quedarà molt bé a l'estanteria, unes floretes vermelles que donaran color, el nòrdic aquell que estava a 18 € i que ara ja està a 12 (Per fi el tinc!) o caixes per poder guardar el de 2n de periodisme...i una factura llarga que em pot servir de pulsera doble...i després galetes mmmmh...és horrorós anar a l'Ikea!
Per cert, per tots els freaks de la música, m'he baixat tot el cd de la Paris Hilton ( abans de críticar s'ha de saber de què va la cosa!) i Oh! Sorpresa! no està mal! algunes fins i tot són xules.
A banda del "Do You Think I'm Sexy" que la veu de posesa sexual la perd, i més si te l'imagines amb la pose leona que ho deu dir, la resta no estan malament: algunes de les que no us posareu malalts si les sentiu són:
Turn it up (m'ha costat posar l'enllaç perquè si el veus ja no t'agrada la cançó XD, tapeu-vos els ulls!)
Stars are blind,( tant pregonar sexe a tot arreu deu ser simptoma de trauma...què passa Paris?)
Nothing in this world (Pregó a sóc guapa i tinc tope admiradors però en realitat mola :$ )
No, si és mona la Paris, una mica creguda i tal però deu ser bona tia a la realitat ( o això ho té uns amics que li fan cançons xules i que li netegen la imatge als videoclips per a que sembli si no honesta...doncs bona persona ( encara que tingui molt pocs admiradors XDD )
Aliança de les Civilitzacions i Aznar
0 comentaris Escrit per LuLu el dimarts, setembre 26, 2006 a les 1:15 PM.
*Fun For Me- Moloko*
Què deu pensar Aznar ara que segons Moratinos l'Aliança de les Civilitzacions ja és una "realitat de comunitat nacional"? Segurament deu pensar que el món occidental s'està agenollant davant els món musulmà, que per a ell, i segons les seves pròpies paraules és "el regim d'Ayatolàs Iranians"
Aznar ja va deixar ben clara la seva opinió amb les contundents declaracions que va fer el cap de setmana passat a Washington, on va deixar anar frases com "No he sentit cap musulmà que demani perdó per conquerir España i estar allà 8 segles" o, referint-se a la ja esmentada Aliança de les Civilitzacions, "Com és possible que EEUU i UE hagin d'estar en una aliança amb el règim dels Ayatolàs Iranians quan nosaltres defensem els drets dels homes i les dones i el món musulmà defensa el contrari?"
Sembla mentida que aquestes declaracions puguin venir d'un expresident del govern, que hauria de ser demòcrata i tenir empatia. No us fa por pensar que hem estat vuit anys amb un president que l'única manera que creu que hi ha per a solucionar el problema és la guerra? ( i em refereixo a la frase que va dir, explícitament " estem en guerra, o nosaltres o ells"). Aznar va voler disfressar aquesta frase dient que a Europa no hi havia un lideratge i això no permetia arribar a una solució factible. Què significa per a ell un lideratge? Segons les seves paraules sembla més aviat arribar a un govern absolutista, on un rei o divinitat té tot el poder i l'exerceix arreu del seu regne. No veu que hi ha coses que no es poden negociar i no es poden governar si no és amb empatia i diàleg, i no pas amb "lideratge"? L'aliança de les civilitzacions, per a aclarir-li al senyor Aznar el que és, pretén defensar els valors universals per a evitar un xoc de civilitzacions. Es tracta d'una cooperació en diferents nivells, antiterrorista, de correcció de desigualtats econòmiques i de diàleg cultural. On veu el senyor Aznar una subordinació de cap de les dues bandes?
Però si seguim analitzant les paraules d'Aznar encara podem trobar-hi més controvèrsia. Per a ell aquesta Aliança de les civilitzacions és impensable, perquè "els nostres valors són els millors" i perquè " nosaltres defensem els drets d'homes i dones i els musulmans al contrari" Doncs bé, que digui el senyor Aznar si els drets d'homes i dones es defensen a la presó d'Abu Ghraib, o si es van defensar a la guerra d'Iraq, o si es defensen quan no es pot sortir al carrer tranquil. Com es pot parlar de ser defensor dels drets humans i manifestar-se a admirador d'Isabel i Ferran (els reis catòlics) a la vegada? A cas Isabel i Ferran són els màxims exponents dels drets humans? Prohibint exercir la religió, obligant a convertir-se, donant suport a la santa inquisició i expulsant als jueus de les seves cases?
Per quèno vol que li demanin perdó els Visigots? Que van conquerir Espanya del segle III al VIII, o encara més lluny, als Romans, que s'hi van estar del 218 aC al segle V? O per què no predica amb l'exemple i no demana perdó a totes les excolònies? Les d'Amèrica, Itàlia, França, Marroc, Països Baixos...etc., o no demana perdó a homes i dones d'Iraq, que són "ciutadans privats" ( com ell diu que es considera) de sortir al carrer tranquils, o d'exercir la seva religió sense que un expresident els titlli de fanàtics o fonamentalistes
*Emerge- Fischerspooner*
He anat al metge per a veure què em deia de la boca i m'ha dit que potser he de dormir amb un arnés a la cara XDDDDDDDD. Mai havia sentit això. Un arnés per a dormir. Sé que això li van fer a la meva cosineta petita quan va neixer, perquè els ossos de les cames separats de les juntures i van tenir que unir-los utilitzant un arnés, però ella tenia mesos i jo tinc 21 anys!!!!!!! u.u
Diu el metge que això és de nervis i que dec haver fet un mal gest i això fa que tingui el muscul súper inflamat i no pugui obrir la boca. M'ha dit que sobretot no faci esforços i que vagi a base de sopetes ¬¬ no en tenia prou amb la dietista que em fot menjar com un conill i em prohibeix la llet per ara tenir que prendre sopes DIOS!
Almenys avui ha tingut una cosa bona! he anat a la roda de premsa de l'òpera IL Re Pastore, una òpera que va fer Mozart amb tansols 19 anys.
Es veu que la va fer en motiu de la visita del fill de la Reina Maria Teresa d'Àustria, i clar, tenia que elogiar la monarquia absolutista ( La Austria era el major exponent de l'absolutisme en aquella època es veu) . Total que el jove Mozart va fer una serenata basada en el poema de Metastaso, aprofitant que el poema anava d'un pastor que en realitat era princep, i que en aquelles dates això de ser pastor estava de moda, fins i tot la germana del princep austríac, que vivia a Versalles, es va fer construïr unes cabanetes i es vestia de pastora, en aquells moments era cool. Doncs Mozart va complir amb el que li deien: ell tenia que el·logiar la monarquia absolutista, doncs ho feia, ara, les bromes i els petits tocs irònics que sempre tenia, no li va treure ningú ( sabia com amagar-los el noi) i amb la representació que es farà al centre cultural es veuran magnificats: es podrà veure com l'emperador es creu que mana i en realitat manen els altres, també que la vida de pastors no és tan genial com li pintaven a la nena mimada de Versalles, i sobretot, que l'amor és el que mana i no valen regnes ni autoritat ni casaments "polítics" que valguin quan en realitat estimes algú altre. Algú s'anima a veure-la?
* The Other Side- Scissor Sisters*
No em trobo gaire bé, he dormit tres hores,em fa mal el cap i no puc obrir la boca...m'agradaria saber que és el que li passa a la meva boca per a que no m'entri ni una cullera de sopa ( fa molt mal u.u) a més estic trista perquè tot va del revés i estic cansada. Ningú pot tenir mai un mal dia, o necessitar més carinyo perquè es sent malament, sempre s'ha de ser perfecte i ningú ho és i jo no ho sóc i hi ha dies que em canso. només vull posar-me al llit i que tot passi ja d'una vegada
What will one day
Become of us
We´ll grow as grass under their feet
No one here will ever know your name
And you still lie here next to me
If it takes another life
I´ll wait for you
On the other side
Everything that comes to me
As good
Belongs to you
I´ll count our blessings as I
Wait for you
On the other side
Good luck and I will see you through
Get used to this
You´re going to be alright
The world goes on with or without me
If I don´t ever leave a thing behind
I´ll still leave you without me
If it takes another life
I´ll wait for you
On the other side
Everything that comes to me
As good
Belongs to you
I´ll count our blessings as I
Wait for you
On the other side
Good luck and I will see you through
No em trobo gaire bé, he dormit tres hores,em fa mal el cap i no puc obrir la boca...m'agradaria saber que és el que li passa a la meva boca per a que no m'entri ni una cullera de sopa ( fa molt mal u.u) a més estic trista perquè tot va del revés i estic cansada. Ningú pot tenir mai un mal dia, o necessitar més carinyo perquè es sent malament, sempre s'ha de ser perfecte i ningú ho és i jo no ho sóc i hi ha dies que em canso. només vull posar-me al llit i que tot passi ja d'una vegada
What will one day
Become of us
We´ll grow as grass under their feet
No one here will ever know your name
And you still lie here next to me
If it takes another life
I´ll wait for you
On the other side
Everything that comes to me
As good
Belongs to you
I´ll count our blessings as I
Wait for you
On the other side
Good luck and I will see you through
Get used to this
You´re going to be alright
The world goes on with or without me
If I don´t ever leave a thing behind
I´ll still leave you without me
If it takes another life
I´ll wait for you
On the other side
Everything that comes to me
As good
Belongs to you
I´ll count our blessings as I
Wait for you
On the other side
Good luck and I will see you through
*Dancing in the Moonlight-Toploader*
"it's a supernatural delight, everybody is dancing in the moonlight"
"it's a supernatural delight, everybody is dancing in the moonlight"
És horrorooooos! he vist la matriculació i els nous horaris per a la uni i és mortal! se'm solapen coses i tinc dies en que he de fer set (si si 7) hores seguides més 4 de feina!!!!!
No tindré temps per a res, i això que no faig lliure elecció, que si nó puc dir adeu a la meva vida interior, exterior i espiritual ( si en tingués)
La veritat és que no sé com ho faré per a poder dinar, estudiar i arribar a la feina a l'hora, per sort encara tinc el Micra, que me mare assegurarà per a que pugui anar a la uni amb cotxe, anant amb tren aleshores he de ser supersònica per poder fer-ho tot! I el que és fort és que això no és Bolonya! imagina si fós Bolonya...aleshores sería de debò impossible poder fer alguna cosa d'aquestes, si ara ja és estressant, aleshores sería un suicidi...i mira que aquest any només faig 60 crèdits, que altres n'he fet 80...aish...espero sobreviure...després diuen que la millor vida és la d'estudiant!!!
Ipods peques i entrades de teatre
2 comentaris Escrit per LuLu el divendres, setembre 22, 2006 a les 3:05 PM.
*Ooh-Scissor Sisters*
Cada cop hi ha més feina o jo vaig més lenta al terrassa.net, però és molt més divertit així! fent cartellets, publicant més d'una pàgina de notícies i buscant fotografies per a il·lustrar cada informació amb el que sigui més adient.
Sembla mentida la de coses que pot fer la teva ciutat sense que tú te n'adonis. Sembla mentida que l'asfalt i la pedra, el que és la ciutat, tingui tanta vida! Aquest mes comença el festival Tensdansa, dansa al carrer, al teatre i als parcs, per a que estigui més a prop de tots, i per a què no creguem que la dansa es balla sols amb tu-tú i que són peces clàssiques i amb gent de puntetes.
Més coses que es fan...doncs una trobada de patinadors, o la jornada de Mobilitat sostenible, on podras arreglar la teva bicicleta gratuïtament ( això va per la idoia, el marc i el papa del joel XD )
A més el que té de bo treballar de mig-periodista, és que tens contacte amb un munt de gent, o si més no, el tenen els teus companys de feina. Què és el més important d'un periodista? Una BONA agenda! i avui gràcies a ella vaig a buscar unes entrades per anar al teatre demà a la nit! mmmmh... ja us diré què tal la obra. Es veu que va sobre una història real d'un noi de Xicago que...blabla.
Aaah! i a més dilluns puc anar a una roda de premsa! la fan al Centra cultural i va sobre una òpera, Il Re Pastore, que es celebra en commemoració del 250è aniversari del naixement de Mozart.
Em fa molta il·lusió començar a anar a aquests llocs, a veure si alguna de les pràctiques que fan fer a l'assignatura de periodisme especialitzat ( he triat cultura) és anar a algun d'aquests llocs ^^
Amb tota la feina que hi ha hagut no he tingut temps d'estrenar la meva nova Ipod nano fins avui al matí. WAAAAAAH! Puc veure les fotos de Londres des de la Ipod! puc escoltar música veient les portades dels cds! De fet he descobert la cara d'alguns artistes que no havia vist en la meva vida! ( Quina desil·lusió el will young, que té una boca tope de rara)
Recomanacions de la setmana:
She's my man- Scissor Sisters ( Ta-Dah)
Bandages- Hot Hot Heat ( Make up the Breakdown)
Perfect- Smashing Pumpkins (Adore)
Know your onion- The shins (Know your onion)
First of the gang to die- Morrisey (You're the quarry)
Gone Daddy gone- Gnarls Barkley ( St Elsewhere)
Kiss you of- Scissor Sisters ( Ta-Dah, pels qui vulguin descobrir la veu de la Matronic!)
*Cannonball-The Breeders*
Ja tornem a ser a casa.
Després d'un cap de setmana a Londres ja tornem a la ¿tranquilitat? Comencen les matriculacions al cole, la feina atrassada, desfer la maleta, etc...mentre veus fotos i recordes les olors de Londres. Tancaves els ulls i a vegades et trobaves a la India, rodejada d'olors a espècies, d'altres cops a la xina, o al japó, i molt d'altres aquí, a Espanya, escoltant els milers de converses en castellà que hi havia al voltant ( uns dies més i pillo una crisi d'identitat tanta mixtura cultural).
Poder saber què és estar al centre de la ciutat sense escoltar ni un sol cotxe, dormir a la gespa al costat de trafalgar square, visitar ràpidament una petita venècia, sopar davant la casa de la reina...aquests han sigut els dies a Londres, caminant i agafant el metro per arribar a tot arreu, i veient milers d'edificis que mereixen ser observats mentre vas passejant pels carrers.
Més coses...Menjar a la vorera un menú xinès fet a Camdem town, comprar samarretes amb estampats estranys, i escoltar molta molta molta música que aquí no arriba ( o que si arriba està amagada ves a saber on de l'Fnac) Hem comprat un munt de cd's! des de l'últim de Scissor Sisters (era imprescindible) fins a Hot Chip, The Frattelis o The Breeders, tots amb cançons que heu d'escoltar.
Cannonball- The breeders
I don't feel like dancin- Scissor Sisters
Light my fire- Will Young
Creepin' up the backstairs- The Fratelis
No aloha- The Breeders
Baby said- Hot Chip
*still take you home- Arctic Monkeys*
Després de l'intent de desallotjament del centre social La Impremta alguns grups polítics s'han queixat de les actuacions de l'Ajuntament, mentre que d'altres han mostrat el seu suport o desacord amb el moviment ocupa, que va organitzar una concentració i barricades per a impedir el desallotjament de "casa seva".
El moviment okupa té els seus orígens a Espanya en el País Basc. Allà els joves tenen el problema que es nega tot col·lectiu social: no es permeten els grups com pels que podem tenir nosaltres de castellers, bastoners o simplement grups d'amics, ja que es consideren un perill per a la política, ja que poden contenir caire reivindicatiu i de protesta que pot perjudicar el "benestar" de la societat.
Així doncs, al País Basc es trobaven que no tenien ni centres cívics ni cap lloc on els col·lectius poguessin formar-se i fer reunions. Va néixer aleshores una resposta social que es va desenvolupar en forma de casals okupes. Allà els joves reivindicaven poder passar-ho bé de més maneres que no anant de tapes o a la discoteca: tenint un centre social on poder fer tai-xi, música, reunions, conferències, passis de vídeo i moltes altres activitats. Les cases okupes pretenien ser cases de cultura i de col·lectivitat.
En canvi,el moviment okupa va néixer aquí com a resposta al problema de l'habitatge. Els okupes reivindicaven el dret a un habitatge digne i qüestionaven el sistema econòmic, polític i social dominant allotjant-se en cases on no havien de pagar un lloguer o una hipoteca. Això no vol dir que no s'usin també com a casal de cultura. Al contrari, la majoria de cases okupades reuneixen gran varietat d'activitats per a tot aquell que vulgui afegir-s'hi, sense tenir en compte ni edat ni sexe, però malgrat aquest bé ala col·lectivitat que els casals okupes poden oferir, crec que falta una cosa, i és el dret del propietàri a decidir si vol aquesta okupació.
La okupació podria arribar a ser legítima si es tingués en compte que la propietat on els okupes s'allotjen és d'algú que potser no la utilitza però que és seva i que per tant té els drets sobre ella i que pot decidir si deixar-la al col·lectiu o si utilitzar-la ell mateix (o no utilitzar-la). Potser aquí és on radica el problema. En el fet que es permet als propietaris tenir edificis buits quan es podrien rehabilitat de forma legal? S'ha de permetre que en la situació social actual pugui haver pisos deshabitats mentre va pujant el preu de l'habitatge?
És fàcil de pensar que en el País Basc fos més fàcil deixar una casa o casal per a construir un bé per a la comunitat, un lloc on hi pugui haver cultura i lleure per a joves i grans, un lloc que no dona l'Ajuntament i per tant ha de ser donat per algú altre. En canvi aquí aquest motiu perd el sentit: l'Ajuntament ofereix casals i centres cívics on tant joves com grans poden trobar actes de cultura i lleure, una reivindicació doncs que queda anul·lada, malgrat que els okupes expliquin que amb les seves okupacions pretenen fer un pas cap a un oci alternatiu, un oci que ja és donat per altres entitats i grups. Per què no fan servir aleshores els okupes aquestes entitats de lleure? Per què no tenen en compte aquestes alternatives?
D'altra banda, pel que fa al tema de l'habitatge, és molt comprensible que hi hagi una queixa degut als preus dels pisos, ja que l'increment de preus fa que molts joves no puguin permetre's independitzar-se, però això no pot justificar mai el fet de treure una propietat a algú altre que no té la culpa d'aquest augment del preu dels pisos. El moviment okupa reivindica i intenta donar una alternativa als joves que busquen pis i que veuen injustos els preus, però és en realitat un ajut per a ells? quan aquests pisos són desallotjats, els joves han de buscar un altre lloc per a viure, i en aquest altre lloc possiblement hauran de pagar un lloguer o una hipoteca. S'ha de reivindicar aquest dret mitjançant la okupació? o es podrien aconseguir millores i ajuts per a joves d'altra manera? La costum d'haver viscut en un lloc on no havien de pagar pot haver fet que no s'hagin preocupat per a estalviar i poder-se permetre el fet d'independitzar-se, i poden fer que no s'hagin espavilat per a trobar un treball que els asseguri un futur on poder tenir el seu pis i el seu benestar. Es pot tractar d'un vici que més enllà d'oferir un ajut als joves, el que fa és fer-los perdre un temps que podrien utilitzar per a estalviar, treballar i trobar un bon lloc on viure, amb condicions d'higiene, electricitat etc, millors i legals.
Sóc conscient que el que estic expressant és una de les moltes opinions que es tenen al respecte, i que aquesta està fonamentada en el limitat coneixement de la causa que tinc. També sóc conscient que potser no tinc prou informació per a poder contrarestar aquestes opinions i fer-me una idea més aproximada del que significa l'okupació, per això m'agradaria contrastar aquesta opinió amb d'altres, tan si són a favor o en contra de la meva, per a poder arribar a una de les moltes possibles solucions de consens, o simplement acceptar aquesta realitat que es viu a Terrassa.
L'altre dia vaig anar a veure Alatriste al cine. Hi anava amb poques ganes perquè m'havien dit que era massa llarga, aburrida i sense argument, i que Vigo Mortensen, Alatriste, era incomprensible, amb un accent neutre i la veu fluixa en xiuxiuejos. Esperava trobar-me una típica pel·lícula espanyola doncs, on es troben bromes estúpides i arguments irrelevants, i en canvi vaig sortir del cine amb bon gust de boca.
Suposo que la predisposició a trobar una merda va motivar la meva posterior sortida del cine: vaig pensar que havia passat una bona estona, sobretot disfrutant d'una gran ambientació: els vestits i decorats situaven exactament al segle XVII, com també l'ambient de la ciutat i les seva vida quotidiana: gent morint-se de gana i luxes que viuen dins d'aquest cercle però tot i així aïllats d'aquesta societat. Dins la pel·licula podem trobar el luxe i la bruticia, les condicions d'higiène barrejades amb la riquesa, com també una gran representació dels personatges històrics i de la novel·la de Reverte.
Un dels personatges que vaig trobar més ben buscats, és el del rei Felip IV, que va delegar les responsabilitats gubernamentals al Compte-duc d'Olivares, per així dedicar-se al mecenisme i a les festes de la cort.
Tot i així després de pensar bé en la pel·licula veus clarament la falta d'argument: s'enllacen escenes sense cap mena d'ordre ni interrelació i el resultat és una pel·licula d'acció però sense trasfons. A més la interpretació d'Alatriste per Vigo Mortensen sembla haver estat agafada més per la fama de tenir com a protagonista a un actor de Hollywood que no pels seus dots escènics, i no és que ho faci malament, el noi, al contràri, però el que guanya en presència ho perd al parlar, ja que li surt un fil de veu que més que semblar un típic caballer castellà sembla un home arapós amb afonía ( alguns espectadors s'han queixat que no se l'entenia).
Un vestuari magnífic i uns decorats molt realistes convinats amb l'acció del film fan però, que passis una bona estona (potser no recomanable pels que s'han llegit els llibres del famós capità, ja que trobaran un intent de condensar tots els llibres en una pel·licula) però unes dues hores agradables per a passar un diumenge.
Suposo que la predisposició a trobar una merda va motivar la meva posterior sortida del cine: vaig pensar que havia passat una bona estona, sobretot disfrutant d'una gran ambientació: els vestits i decorats situaven exactament al segle XVII, com també l'ambient de la ciutat i les seva vida quotidiana: gent morint-se de gana i luxes que viuen dins d'aquest cercle però tot i així aïllats d'aquesta societat. Dins la pel·licula podem trobar el luxe i la bruticia, les condicions d'higiène barrejades amb la riquesa, com també una gran representació dels personatges històrics i de la novel·la de Reverte.
Un dels personatges que vaig trobar més ben buscats, és el del rei Felip IV, que va delegar les responsabilitats gubernamentals al Compte-duc d'Olivares, per així dedicar-se al mecenisme i a les festes de la cort.
Tot i així després de pensar bé en la pel·licula veus clarament la falta d'argument: s'enllacen escenes sense cap mena d'ordre ni interrelació i el resultat és una pel·licula d'acció però sense trasfons. A més la interpretació d'Alatriste per Vigo Mortensen sembla haver estat agafada més per la fama de tenir com a protagonista a un actor de Hollywood que no pels seus dots escènics, i no és que ho faci malament, el noi, al contràri, però el que guanya en presència ho perd al parlar, ja que li surt un fil de veu que més que semblar un típic caballer castellà sembla un home arapós amb afonía ( alguns espectadors s'han queixat que no se l'entenia).
Un vestuari magnífic i uns decorats molt realistes convinats amb l'acció del film fan però, que passis una bona estona (potser no recomanable pels que s'han llegit els llibres del famós capità, ja que trobaran un intent de condensar tots els llibres en una pel·licula) però unes dues hores agradables per a passar un diumenge.
Lorca eran todos censurada a Madrid
1 comentaris Escrit per LuLu el dimarts, setembre 12, 2006 a les 12:02 PM.
*Let's go parking baby-Caesars*
Fa un temps el còmic i diretor Pepe Rubianes va sortir a TV3 fent unes declaracions amb un to insultant i recriminatòri en les que deia que "se vaya a la mierda la puta España" i "que se vayan a tomar por el culo estos españoles".Les crítiques vers el director de l'obra de teatre "Lorca eran todos" i l'hora en que es van fer aquestes declaracions tan pujades de to, van començar a sorgir fins el punt que TV3 va haver de demanar perdó públicament per ordre del Consell Audiovisual de Catalunya, com també l'autor de les declaracions, Pepe Rubianes, que va demanar perdó al veure la polèmica que havia aixecat les seves paraules, dient que "no anaven dedicades a l'España democràtica, sinó a la que encara mantenia vincles amb el franquisme".
Fins aquí tot correcte, el problema vé quan diversos sectors d'ultradreta han decidit boicotejar l'obra que el director gallec tenia que estrenar el pròxim 19 de setembre al Teatro Español, a Madrid. La pressió exercida per diversos mitjans i grups ultradretistes ha fet que l'alcalde de Madrid, Alberto Luís Gallardón, hagi decidit que Pepe Rubianes no pugui estrenar la seva obra. Segons els grups d'ultradreta " no podemos olvidar los insultos de Rubianes a España y a todos los españoles". Un altre que també s'ha unit a la protesta és el diari ABC, on en una editorial asseguren que les declaracions de Rubianes "Fueron mucho más que desafotunadas: su gravedad se sustancia en el hecho de que revelan un sectarismo contrario a los valores que encarnan la democracia".
Que les declaracions de Rubianes van passar la frontera del que es considera políticament correctes és un fet en que tothom està d'acord, com és un fet que segurament ningú rebutjarà el que es demanés a Rubianes que demanés perdó publicament. No per expressar la seva opinió, cosa que en una societat democràtica és perfectament comprensible ( o hauria de ser-ho) sinó per expressar-la mitjançant l'insult, una coas que la llibertat d'expressió no consenteix.
Però de demanar una disculpa a censurar una obra hi ha un gran pas i és un pas que no està justificat.
La opinió d'una persona no pot ser motiu per a que la seva obra quedi censurada, ja que la seva obra forma part de la cultura i de l'art, com també d'una feina professional, que no personal, de tots aquells que hi treballen. Que una persona opini respecte algun tema no significa que en tot el que faci aquesta opinió hi estigui implicita, i censurar l'obra de Rubianes no fa més que legitimar la seva opinió ( que no la forma de dir-la) respecte a que viu a una Espanya on encara hi perdura la petjada del franquisme i on encara no hi ha llibertat d'expressió, no d'expressió per a insultar, sinó per a fer una obra que no conté res més que l'explicació dels últims dies de Lorca.
*Crazy-Gnarls Barkley*
Queden només cinc dies per Londres! i he aprofitat aquest 11 de Setembre, cinquè aniversari de l'11-S, per a preparar el que sería la ruta de viatge. He buscat mapes i sobretot les increïbles London walks, per a fer per la nit la ruta de Jack the Ripper.
Tenim només dos dies i mig per a descobrir una ciutat plagada de històries i de temporalitat, per això haurem de llevar-nos aviat i anar a dormir tard (encara que per a ells les coses que diuen que fan al evening les fan a les 7:30pm)
El primer dia ja començarem agafant Victoria street (al costat de l'hotel) i anirem caminant cap a la Westmister abbey, on veurem l'abadia més famosa de Londres, abadia on es van coronar molts dels reis londinencs, i el panteó reial. Seguirem passejant fins creuar el Westmister bridge, per a veure així des de lluny la vista de les cases del parlament, el centre polític, i on es troben la càmara dels lords i dels comuns, i on destaca la torre del Big Ben. Després anirem cap a White Hall street, passant per Downing street per a veure els ministeris, i arribarem a Picadilly Circus, i Trafalgar Square,on podrem veure la National Galery, on hi ha obres de Velazquez, Rembrant, Goya o Jan Van Eyck ( el famós Matrimonio Alnorfini!!) i estarem a prop del Covent Garden.
Per a dinar anirem cap a Sant James Park, passant pel Buckingham Palace ,residència de la reina, i The Mall. Després de dinar farem la digestió passant per constitution hill fins arribar al Hyde Park, parc que Enric VIII va adquirir dels monjos de Westmister abbey per a poder anar a caçar. Després de passejar per allà dins i veure The serpentine, anirem cap a Exhibition road a veure el Science Museum i Natural History Museum, fins a que siguin més o menys les 7, quan sortirem per agafar el metro cap a Covent Garden altre cop. Perquè? per a poder agafar alguna cosa per sopar, ocm les tipiques Jacks potatoes, i el fish and chips, i anar ràpidament a St. Martin in the fields, on podrem contemplar música sacra en directe dins la mateixa església!
Diumenge serà un dia més tranquilet. Agafarem la Northern Line fins arribar a Candem Town,una espècie de venècia londinenca, amb canals per on es poder veure els mercats de llibres, música, roba, menjar, i poder comprar coses estranyes i veure l'ambient londinenc més popular. Pujarem caminant tot el canal per arribar a Little Italy fins a Regents Park, on hi ha el Zoo de Londres. Acabat de dinar agafarem el metro cap a Sant Pauls i veurem la St Pauls cathedral i el Museu Tate Modern, i caminarem rodejant el Thamesis, fins arribar a Tower Bridge, on cap a les 7:30 pm ens esperarà un guia per a fer una ruta de nit " Jack the ripper Haunts Walk", suposo que coneixeu la història!
I Dilluns serà l'últim dia...i si hem dormit i no hem tingut malsons sobre el famós Jack, anirem cap al British Museum i al carrer Oxfor street, fins a arribar a Russell Square, on es troba la universitat de Londres i el tribunal suprem de justicia, entre d'altres.
I aquí s'acabarà la visita a Londres, agafant un tren i tornant cap a Gatwick, on ens esperarà un avio de la British airways per a dur-nos de tornada a Terrassa.
Són tres dies que donaràn per a molt però que ens obliguen a tornar a aquesta ciutat, on encara quedaran un munt de coses per a veure. Ja penjarem les fotos! =)
PD: us recomano algunes cançons imprescindibles:
I'm so sorry- The Smiths
Happy Hour- The housemartins
Gonne Daddy gone- Gnarls Barkley
You really got me- The kinks
A town called Malice- The Jam
Dancing in the moonlight- Top Loader
Drum duet- Genesis
PD2: algú sap com fer per a que el blog tingui categories? rollu cinema, art, etc? no ho sé fer!!
PD3: volia posar fotos però això del blogger beta fa que no vagi gaire bé i no em deixa :__
Tenim només dos dies i mig per a descobrir una ciutat plagada de històries i de temporalitat, per això haurem de llevar-nos aviat i anar a dormir tard (encara que per a ells les coses que diuen que fan al evening les fan a les 7:30pm)
El primer dia ja començarem agafant Victoria street (al costat de l'hotel) i anirem caminant cap a la Westmister abbey, on veurem l'abadia més famosa de Londres, abadia on es van coronar molts dels reis londinencs, i el panteó reial. Seguirem passejant fins creuar el Westmister bridge, per a veure així des de lluny la vista de les cases del parlament, el centre polític, i on es troben la càmara dels lords i dels comuns, i on destaca la torre del Big Ben. Després anirem cap a White Hall street, passant per Downing street per a veure els ministeris, i arribarem a Picadilly Circus, i Trafalgar Square,on podrem veure la National Galery, on hi ha obres de Velazquez, Rembrant, Goya o Jan Van Eyck ( el famós Matrimonio Alnorfini!!) i estarem a prop del Covent Garden.
Per a dinar anirem cap a Sant James Park, passant pel Buckingham Palace ,residència de la reina, i The Mall. Després de dinar farem la digestió passant per constitution hill fins arribar al Hyde Park, parc que Enric VIII va adquirir dels monjos de Westmister abbey per a poder anar a caçar. Després de passejar per allà dins i veure The serpentine, anirem cap a Exhibition road a veure el Science Museum i Natural History Museum, fins a que siguin més o menys les 7, quan sortirem per agafar el metro cap a Covent Garden altre cop. Perquè? per a poder agafar alguna cosa per sopar, ocm les tipiques Jacks potatoes, i el fish and chips, i anar ràpidament a St. Martin in the fields, on podrem contemplar música sacra en directe dins la mateixa església!
Diumenge serà un dia més tranquilet. Agafarem la Northern Line fins arribar a Candem Town,una espècie de venècia londinenca, amb canals per on es poder veure els mercats de llibres, música, roba, menjar, i poder comprar coses estranyes i veure l'ambient londinenc més popular. Pujarem caminant tot el canal per arribar a Little Italy fins a Regents Park, on hi ha el Zoo de Londres. Acabat de dinar agafarem el metro cap a Sant Pauls i veurem la St Pauls cathedral i el Museu Tate Modern, i caminarem rodejant el Thamesis, fins arribar a Tower Bridge, on cap a les 7:30 pm ens esperarà un guia per a fer una ruta de nit " Jack the ripper Haunts Walk", suposo que coneixeu la història!
I Dilluns serà l'últim dia...i si hem dormit i no hem tingut malsons sobre el famós Jack, anirem cap al British Museum i al carrer Oxfor street, fins a arribar a Russell Square, on es troba la universitat de Londres i el tribunal suprem de justicia, entre d'altres.
I aquí s'acabarà la visita a Londres, agafant un tren i tornant cap a Gatwick, on ens esperarà un avio de la British airways per a dur-nos de tornada a Terrassa.
Són tres dies que donaràn per a molt però que ens obliguen a tornar a aquesta ciutat, on encara quedaran un munt de coses per a veure. Ja penjarem les fotos! =)
PD: us recomano algunes cançons imprescindibles:
I'm so sorry- The Smiths
Happy Hour- The housemartins
Gonne Daddy gone- Gnarls Barkley
You really got me- The kinks
A town called Malice- The Jam
Dancing in the moonlight- Top Loader
Drum duet- Genesis
PD2: algú sap com fer per a que el blog tingui categories? rollu cinema, art, etc? no ho sé fer!!
PD3: volia posar fotos però això del blogger beta fa que no vagi gaire bé i no em deixa :__
M'ha tornat a suspendre.
La molt cabrona m'ha tornat a suspendre i sense raó. I quan no he estudiat ho reconeixo però aquest cop mereixia almenys el cinc i ella m'ha posat la mateixa nota que hem va posar al juny. Recochineo? és una resentida que ja vaig veure que em suspendria amb la mirada que em va fer al repartir l'exàmen. Es va pensar que me'n reia d'ella, i em va mirar amb una cara que es va notar que no li havia caigut bé. Han suspès 17 persones i han aprovat 14. És molt trist que suspenguin més que aprovin i encara més quan és la segona convocatòria, no serà que és ELLA la que està fent algu malament? a més fa exàmens subjectius per a que no puguis queixar-te i t'amenaça amb, encara que vinguis al despatx no et penso pujar la nota.
Em sabia els temes de cap a peus i em sento estafada i indignada. No s'ha mirat l'exàmen i a sobre creu que fa ben fet de putejar als alumnes, creu que la letra con sangre entra? i aquest és un bon argument? que revisi més les seves fes i creences i després que em parli d'argumentar, que segur que si vaig al despatx no sap com rebatre'm el suspens injust.
La molt cabrona m'ha tornat a suspendre i sense raó. I quan no he estudiat ho reconeixo però aquest cop mereixia almenys el cinc i ella m'ha posat la mateixa nota que hem va posar al juny. Recochineo? és una resentida que ja vaig veure que em suspendria amb la mirada que em va fer al repartir l'exàmen. Es va pensar que me'n reia d'ella, i em va mirar amb una cara que es va notar que no li havia caigut bé. Han suspès 17 persones i han aprovat 14. És molt trist que suspenguin més que aprovin i encara més quan és la segona convocatòria, no serà que és ELLA la que està fent algu malament? a més fa exàmens subjectius per a que no puguis queixar-te i t'amenaça amb, encara que vinguis al despatx no et penso pujar la nota.
*I don't feel like dancing- Scissor sisters*
El que té de bo anar al gimnàs és que acabes escoltant totes les novetats músicals del moment, et quedes embobat mirant la pantalla del televisor i seguint la música mentre vas tararejant aquelles cançons que et saps. El que té de dolent?
1- que tan mirar amunt acabes amb tortículis i
2- que pots acabar decepcionat per segons quines cançons i videoclips veus.
Una de les cançons que no m'ha decepcionat ha estat "I don't feel like dancing" de scissor sisters, una cançó que malgrat pregonar que "no tinc ganes de ballar", aconsegueix treure el ritme al més montilla XD, amb un ritme enganxós i un videoclip on Jake shears no para de moure's.
El grup Novayorkès segueix amb el seu estil glam i divertit per a oferir-nos el pròxim 16 de setembre el seu nou CD "Ta-Dah". Amb ell el quintet es reafirma en la seva forma i continua fent-se conèixer a l'estranger des que van sorgir el passat 2004.
Ta-Dah és el segon àlbum del grup format per Jake Shears i Ana Matronic (encara que no sàpiga com és la veu d'aquesta noia) i ha comptat amb la col·laboració d'Elton John al single "I don't Feel like Dancin", que va publicar-se el passat 4 de setembre, així com d'altres estrelles, com Carlos Alomar, guitarrista de David Bowie o Judy Garland, de qui s'han inclòs els samplers de "El mago de oz" a la balada "The other side".
El disc és en definitiva una inducció a la festa i a ballar, molt inspirat en una de les seves millors cançons Filthy & Gorgeus
Ta Dah inclou en el nou disc:
01 Hair Baby
02 I Don´t Feel Like Dancin´
03 Contact High
04 She´s My Man
05 Almost Sorry
06 I Can´t Decide
07 Lights
08 Transistor
09 Land Of A Thousand Words
10 Making Ladies
11 I Don´t Feel Like Dancin (remezcla)
12 Intermission
13 Kiss You Off
14 Ooh
15 Paul McCartney ( inspirada en un somni que va tenir Jake amb l'ex-beatle ( no em vull perdre el videoclip XD)
16 The Other Side
17 Might Tell You Tonight
18 Everybody Wants The Same Thing
Moltes d'aquestes cançons poden intuïr una certa rehivindicació gay però sense trencar la barrera de la diversió ique caracteritza a scissor sisters.
PD: heu de veure a aquest jove Van Morrisson!
*special needs-Placebo*
No tinc ganes de res...quina mandra...avui em costava llevar-me, no he sentit ni el despertador i ha vingut me mare preocupada " que volies estudiar!" però és igual...que sigui el que sigui, ara no em puc concentrar. Per sort l'exàmen és a les 18h i si m'inspiro encara aprendré alguna cosa abans de fer-lo.
Al gimnàs genial. Com et desfogués! i et sents molt millor, porto dos dies i em veig més forta (El poder de la menteee XD) i hi ha molta gent! i no us penseu que joves de vint anys, ara els joves no estan per tonteries, abans les cremetes que fer alguna cosa sana...hi ha alguns que seríen tombats ràpidament per algunes yayes d'allà. N'hi havia una que feia amb facilitat un exercici d'una màquina que consisteix en tenir els braços baixats i pujar sense moure els colzes del costat del torax unes peses i la tia allà fotent-li fort, total que he pensat "provem-ho" he començat amb el pes que duia la dona, i he acabat amb el pes de 2'5 kilos, ja ja ho sé, molt trist, però això se'm ressisteix, mira que d'altres coses puc fer 25 kilos però allò era mortal i tinc un exàmen! no és plan de desgastar-me els braços!
Ah! a més he vist les primeres tetes postisses de la meva vida! ho explico perquè totes aquelles que esteu pensant que us convindrien alguns retocs...que sapigueu que queda FATAL i que a sobre descompensa el teu cos: una noia que estava normaleta, piel de naranja tipica i després unes tetes que se li aguantaven soles...no cola, i menys quan ara, que deu tenir 25 anys ja se li nota, imagina amb 50! deu ser traumàtic, no per tu sols, per la teva parella, ke veu uns pits tersos i brillants s'imagina vés a saber què i després veu la teva cara, alguns hauràn mort de l'infart pel xoc ( m'he passat molt, ho sé XD)
Al gimnàs genial. Com et desfogués! i et sents molt millor, porto dos dies i em veig més forta (El poder de la menteee XD) i hi ha molta gent! i no us penseu que joves de vint anys, ara els joves no estan per tonteries, abans les cremetes que fer alguna cosa sana...hi ha alguns que seríen tombats ràpidament per algunes yayes d'allà. N'hi havia una que feia amb facilitat un exercici d'una màquina que consisteix en tenir els braços baixats i pujar sense moure els colzes del costat del torax unes peses i la tia allà fotent-li fort, total que he pensat "provem-ho" he començat amb el pes que duia la dona, i he acabat amb el pes de 2'5 kilos, ja ja ho sé, molt trist, però això se'm ressisteix, mira que d'altres coses puc fer 25 kilos però allò era mortal i tinc un exàmen! no és plan de desgastar-me els braços!
Ah! a més he vist les primeres tetes postisses de la meva vida! ho explico perquè totes aquelles que esteu pensant que us convindrien alguns retocs...que sapigueu que queda FATAL i que a sobre descompensa el teu cos: una noia que estava normaleta, piel de naranja tipica i després unes tetes que se li aguantaven soles...no cola, i menys quan ara, que deu tenir 25 anys ja se li nota, imagina amb 50! deu ser traumàtic, no per tu sols, per la teva parella, ke veu uns pits tersos i brillants s'imagina vés a saber què i després veu la teva cara, alguns hauràn mort de l'infart pel xoc ( m'he passat molt, ho sé XD)
*Heartbeat-Annie*
Porto tota la tarda estudiant per l'exàmen de demà, Història de Catalunya, una assignatura que li trobava la seva lògica pels futurs estudiants de periodisme catalans, clar que si, fins que he pensat...ostia! i la noia basca que ha vingut aquí a estudiar però que vol tornar al seu poble a exercir el periodisme què? per a què vol ella una assignatura de 5 o 10 crèdits amb el nom d'història de catalunya? per a què la necessita? li faràn un preu especial per estudiar una història que no li toca? li tindràn en compte les redaccions basques que no ha fet la història de la seva comunitat d'origen? Trobo molt bé estudiar història però vist d'aquesta manera...no hauria de ser un crèdit de lliure elecció o si més no, enlloc de ser història de catalunya només, que fós història d'espanya? o del món contemporàni, com vem fer a primer...Si a mi se m'ha creuat aquesta assignatura i porto des que vaig neixer "mamant-la" imagina a un basc, un andalús o qualsevol erasmus que passi per la classe!
PD: us faig les següents recomanacions musicals, que ja fa temps que no us en dic res!
Placebo- Covers--> es tracta d'un àlbum on es poden trobar moltes cares b i cançons d'allò més rares que ha fet placebo, alguns dels seus títols són "jackie", "running up that hill" o "bigmouth strikes again" homenatge als Smiths.
m83- Before the dawn heals us --> no sé com definir aquesta música, que a vegades sembla profètica, d'altres una barreja de passió i relax a la vegada, i altres cops em recorda a portishead, o Massive attack, o a Nickelback i el seu how you remind me.. Les bàsiques són Don't save us from the flames i moonchild.
Lali Puna- Micronomic EP--> Chillout electrònic, aires suaus i relaxats per a moments d'estudi o de relax a la llum de les espelmes. No podeu deixar d'escoltar Harrison reverse, Lowdown del seu album Scary world theory, i Micronomic
PD: us faig les següents recomanacions musicals, que ja fa temps que no us en dic res!
Placebo- Covers--> es tracta d'un àlbum on es poden trobar moltes cares b i cançons d'allò més rares que ha fet placebo, alguns dels seus títols són "jackie", "running up that hill" o "bigmouth strikes again" homenatge als Smiths.
m83- Before the dawn heals us --> no sé com definir aquesta música, que a vegades sembla profètica, d'altres una barreja de passió i relax a la vegada, i altres cops em recorda a portishead, o Massive attack, o a Nickelback i el seu how you remind me.. Les bàsiques són Don't save us from the flames i moonchild.
Lali Puna- Micronomic EP--> Chillout electrònic, aires suaus i relaxats per a moments d'estudi o de relax a la llum de les espelmes. No podeu deixar d'escoltar Harrison reverse, Lowdown del seu album Scary world theory, i Micronomic
*without you i'm nothing- Placebo*
Avui he anat a fer l'exàmen de Gèneres d'opinió i ha estat una autèntica tortura psicològica. Una classe plena en les seves tres quartes parts (cosa que, està malament dir-ho, però alegra, et sents menys estúpid d'haver suspès), tots nerviosos repassant i llegint els textos de Vega Reñon, la Elvira Teruel i el pròpi Aristòtil. Lio mental sobre què és la retòrica per uns i per altres i preguntes quisquilloses perquè ja se sap...als exàmens sempre et demanen la parida més important. Ha arribat la Ferré i ens ha enviat a tots a l'aula d'ordinadors perquè hi havia gent que a més s'havia d'examinar de la pràctica ( que jo vaig aprovar...i si sé fer pràctica no sabré què és argumentar???) i tots copiant xuletes a l'ordinador, tots intentant engegar el messenger...i res, tanqueu ordinadors! a sus ordenes. Reparteix l'exàmen, silènci sepulcral, ooh la primera pregunta és fàcil, és allò que deia Aristòtil! tots escrivint com animals quan de sobte diu " no cregueu que la primera pregunta és sobre allò d'aristòtil! és sobre una cosa que vam comentar (blabla) ) gent que deixa la pregunta en blanc, gent que s'aixeca i deixa l'exàmen sense fer damunt la taula...altres (entre ells jo) que creiem que sabem què pregunta i ens enrollem com podem...5 preguntes a quina la més difícil...una pregunta de 4 punts que consisteix en dir la base textual d'un article...no sé si haurà anat bé però per l'esforç que he fet mereixo aprovar...ahir ho sabia tot i avui encara, les preguntes són quisquilloses, si ella és bona em pot aprovar, i això espero... creuem els dits!
Fins on és legal la lluita per aconseguir clientela?
3 comentaris Escrit per LuLu el dimarts, setembre 05, 2006 a les 11:26 AM.
*Lowdown-Lali Puna*
Consum expedienta a Ryanair al rebre 150 denúncies
Consum ha obert un expedient informatiu a Ryanair al rebre 150 denúncies de persones que asseguren sentir-se estafades per l'agència Low cost i la seva campanya publicitària, requerint a l'empresa que en deu dies es faciliti informació per saber si s'ha d'obrir un expedient sancionador a Ryanair per utilitzar publicitat enganyosa.
La campanya consistia en regalar bitllets a tots aquells que manifestéssin amb pancartes ahir a les 11h a Plaça Catalunya la seva preferència per la companyia Low Cost per damunt d'Ibèria.
Segons la publicitat feta per la companyia irlandesa, tots aquells que acudíssin a la cita rebrien un justificant per a un bitllet d'anada i tornada per a dues persones amb sortida des de Girona o Reus a diferents destinacions entre septembre de 2006 i maig de 2007. L'executiva de Marketing i Ventes, Caitriona Beggan, assegurava que l'objectiu era que la gent "comprovés per ella mateixa" que volar amb Ryanair era "molt millor que volar amb Ibèria, que tant sovint porta problemes ambg els passatgers com va passar amb la vaga a l'aeroport del Prat". Res més lluny del que ha passat, ja que la vaga va acabar fracassant i amb la noia que repartia els bitllets gratuïts escoltada pels mossos i refugiada dins la comissaria.
Ha sortit cara a la companyia Low Cost aquesta iniciativa, iniciativa que volia aprifitar el caos generat al Prat degut a la vaga de treballadors d'Ibèria, i, que pretenia també, ser una demostració de força de cara al futur llençament de Clickair, la nova companyia low cost d'Ibèria, i que era una de les moltes lluites pel mercat que tenen aquestes dues companyies des que l'any 2005 s'establís a Santiago la primera linia de Ryanair Santiago-Londres, arrebatant la sobirania de vols de la zona a Ibèria. Des d'aleshores la lluita pels preus i l'increment d'oferta ha estat cada cop més forta, fins al punt que Ibèria llança la contrapartida a la companyia de baix preu amb una companyia de Low cost pròpia, Clickair, que començarà a funcionar a l'Octubre.
La campanya consistia en regalar bitllets a tots aquells que manifestéssin amb pancartes ahir a les 11h a Plaça Catalunya la seva preferència per la companyia Low Cost per damunt d'Ibèria.
Segons la publicitat feta per la companyia irlandesa, tots aquells que acudíssin a la cita rebrien un justificant per a un bitllet d'anada i tornada per a dues persones amb sortida des de Girona o Reus a diferents destinacions entre septembre de 2006 i maig de 2007. L'executiva de Marketing i Ventes, Caitriona Beggan, assegurava que l'objectiu era que la gent "comprovés per ella mateixa" que volar amb Ryanair era "molt millor que volar amb Ibèria, que tant sovint porta problemes ambg els passatgers com va passar amb la vaga a l'aeroport del Prat". Res més lluny del que ha passat, ja que la vaga va acabar fracassant i amb la noia que repartia els bitllets gratuïts escoltada pels mossos i refugiada dins la comissaria.
Ha sortit cara a la companyia Low Cost aquesta iniciativa, iniciativa que volia aprifitar el caos generat al Prat degut a la vaga de treballadors d'Ibèria, i, que pretenia també, ser una demostració de força de cara al futur llençament de Clickair, la nova companyia low cost d'Ibèria, i que era una de les moltes lluites pel mercat que tenen aquestes dues companyies des que l'any 2005 s'establís a Santiago la primera linia de Ryanair Santiago-Londres, arrebatant la sobirania de vols de la zona a Ibèria. Des d'aleshores la lluita pels preus i l'increment d'oferta ha estat cada cop més forta, fins al punt que Ibèria llança la contrapartida a la companyia de baix preu amb una companyia de Low cost pròpia, Clickair, que començarà a funcionar a l'Octubre.
*sun is shinning-Vertigo*
Estic a la feina, però ja he acabat les noticies i aprofito per actualitzar el blog i dónar una bona notícia! el meu novio portarà carpeta aquest nadaaaaal! Carinyuu ara hauràs de carregar amb dues carpetes, ho sento... i quan sàpigues un montón de coses d'aquestes web...m'ajudaras a posar això del blog de tal manera que pugui veure qui ha actualitzat sense necessitat d'entrar a la seva pàgina ( ja sé, això es diu rss, però jo ho vull diferent...jo ho vull com per exemple al fotolog, que feus la foto nova i saps que ha publicat...ja veurem, potser estic donant noves idees ^^)
*don''t save us from the flames- M83*
Queden només 3 dies per anar directe al matadero...gèneres d'opinió amb la Ferré que tots fijo que recordeu...buff! a més un altre exàmen, el d'història que se m'ha creuat i no hi ha manera de treure més d'un 4'6...=( a veure si aquest cop me'n surto. La veritat és que ho veig difícil i sols em queda aquesta tarda, dilluns i dimarts per a aprendre'm tota la història de catalunya des de 1789 fins ara i el que vol la Ferré que m'aprengui... però per sort...la fi d'aquests tres dies serà l'inici de dos dies més per a anar de vacances! si si, jo faig vacances ara...i justament l'11 de setembre, a la Pica d'Estats, on penjarem la bandera i dormirem en tenda a la vora d'un llac, i ens farem el sopar amb un fogonet mentre descansem els peus i fem fotos...mmmm... i no acaba aquí la cosa perquè el dia 15 marxem a Londres! a veure picadilly circus, el Big Ben, les botigues del Soho, el Harrod's, a estrenar els abrics nous i la gorra...tinc unes ganes...per fi arriben les vacances!
*leaving the city-Roisin Murphy*
Ahir vaig anar a sopar a casa la Idoia i el Marc. Ens van fer espaguètis amb salsa que no havia menjat mai però que estava boníssima! i vam estar parlant de l'erasmus i de la independència ( entre bromes i riures no sembla una congregació científica quan quedem).
He arribat a la conclusió que anar d'erasmus és el millor si marxes tú però després de saber el que explica el Marc de la gent que té parella, és el pitjor si marxa el teu novio. Es veu que els pobres s'han de quedar a casa perquè les novies volen parlar amb ells i es queden amb les ganes de prendre la cervesa o de sortir amb els amics. Els primers cops vale encara, però quan portes ja 5 mesos quedan-te a casa perquè la novia vol parlar amb tú...com la deus anomenar? " em quedo a casa perque la pesaàah vol parlar amb mi", "joder quina merda amb aquesta que sembla me mare" i blablabla. I clar és que ells estan vivint algu nou, estrany diferent, però i el que es queda aquí anyorat que? no veu que els amics ja els té vistos de dècades i que viu una vida monòtona i que ja es coneix des que va neixer? Som uns incompresos, els que marxen i els que ens quedem, per això jo em quedo, els viatges quan ja tingui la carrera i si pot ser que me'ls paguin els de la feina
*Take your mama out- scissor sisters*
Com és que és tan fàcil prendre decisions sobre coses personals dels altres i en canvi quan penses en les teves tens tans dubtes? És aquell sentiment d'estar en un remolí i veure coses bones i coses dolentes i no saber si la balança s'equilibra. És tant fàcil veure la realitat dels altres...en canvi et pares a pensar en el que hauries de fer, o el que hauries de pensar o en què és exactament el que penses o el que t'estressa i la subjectivitat t'ofega i només veus sentiments o nervis, o ansietat i dius em vull relaxar i pensar tranquila! i no pots...no pots!
PD: la foto és només perquè em mola molt X_D
PD: la foto és només perquè em mola molt X_D
