Què passa quan tot el que pensaves que coneixies de sobte et demostra que no és cert? suposo que et comences a questionar coses i els puzzles mentals comencen a trobar peces que estaven amagades o que ni hi eren i que de sobte apareixen. Suposo que comences a enganxar trossos i fins i tot que inventes més peces amb les que pots fer un altre puzzle mental pròpi, teu, que segurament no conté molta part de la realitat, però que és fruit de veure que no saps tota la veritat. La ment pot fer més mal que bé, i ometre, és mentir.
Quan la controvèrsia és publicitat
1 comentaris Escrit per LuLu el dimarts, juny 27, 2006 a les 1:45 PM.
L'obispat d'Àvila ha convocat una taula rodona amb la finalitat de dialogar i analitzar què hi ha de ficció i què de realitat en el "Còdi da Vinci". Aquesta és una de les moltes actuacions que l'església ha fet després que el llibre de Dan Brown aparegués a les llibreries.
"El codi Da Vinci" ja porta més de 44 milions d'exemplars venuts i ha rebut més crítiques que elogis a part de ser portada a judici per plàgi.
De moment, les acusacions de plagi no han pogut aconseguir guanyar a Dan Brown als tribunals, però en canvi si que han tingut èxit les crítiques contra els arguments exposats per Brown en el llibre, ja han aparegut uns 10 llibres que expliquen "les mentires del Codi da Vinci". Qui també s'ha queixat ha estat l'església, i en particular l'Opus Dei que va demanar a l'empresa Sony que col·loquéssin un missatge que avisés a l'espectador que el que estava veient era ficció.
"El codi da Vinci" ha obert una escletxa a la ment de molts dels que hem crescut amb la fe cristiana, tant com si som creients com si no. I és que obre la idea d'haver viscut en un engany durant 2000 anys i mostra molts arguments per a corroborar aquesta idea. El tema central del llibre és el sagrat femení i la unitat del femení i el masculí, demostrat amb la tesi que Jesus i Maria Magdalena eren parella. Però el que no fa Dan Brown és dónar certa informació: tota aquella que contradiu la seva hipòtesi.
Un altre error que es pot trobar al còdi és el referent als Templàris: no és cert que l'ordre dels templaris fós creada pel Priorat de Sió, sinó que va ser creada per Hugo de Payens, un veterà de la Primera Creuada. A més, en el llibre s'esmenta que els Caballers Templàris van venerar a un Déu pre-cristià de la fecunditat, anomenat Baphomet, això però, sols apareix a la llista de proves contra els Templaris en el judici dels inquisidors.
A més d'errors històrics d'aquest tipus, "El codi da Vinci" fa descripcions innexactes de llocs i d'art europeu. Així, a molts el que es podria considerar a "L'últim sopar", quadre fet per Leonardo da Vinci, que és una noia i en concret Maria Magdalena, un estudiós de l'art renaixentista ho veu com a un noi molt jove, un home sense barba, costum del moment que va usar da Vinci per a representar a un apostol Joan molt jove, com es creu que era.
Així doncs també hi ha llocs esmentats en l'obra que tenen cartells explicatius, un d'aquests llocs és l'Església de Saint -Sulpice, a París, que avisa que " En contra de les pretensions imaginàries en una novel·la recent de gran èxit de ventes, això (la línia que hi ha en el terra i que en el llibre diuen que és part del meridià de París) no és un vestigi d'un temple pagà. Aquest temple no ha existit mai en aquest lloc. Mai va ser anomenada Rose-Line. No coincideix amb el Meridià traçat per l'observatori de Paris que serveix com una referència per a mapes (...) comprovi que les lletres P i S de les petites finestres a final del creuer es refereixen a Pere i Sulpice, els sants patrons de l'església, i no a un imaginàri Priorat de Sió".
Molta controvèrsia, moltes discusions, titulars al diàri que parlaven de prohibicions a alguns països, de censura, de crítiques de religiosos i historiadors, fins i tot denúncies per plàgi. No sabem qui està en el cert i cadascú pot interpretar les proves com consideri necessàri. L'únic que es pot concloure d'aquesta moguda és que ha cridat l'atenció de molta gent. Ha sigut una gran publicitat per a Dan Browm i una plataforma de llançament per a molts llibres posteriors que aprofitarien la controvèrsia. EL fet és que ja són uns 44 milions d'exemplars venuts, però també molts exemplars venuts del llibre que Escrivà de Balaguer, el fundador de l'Opus, va escriure.
M'encaaaaaaaanta la manera de fer d'alguns professors. Hi ha gent que no sap que els estudiants tenim vida pròpia i que no només fem la seva assignatura. Aquest és el cas de professors com el de política de l'any passat...a veure Molins, sabies que fem periodisme? és només un COMPLEMENT, una mica de cultura general però no hem de saber toot exactament com si volguéssim destronar a Zapatero.Una altre és la que veieu a la fotografia: Edat: jove, Nom: carme Ferrer, Professió: borde.
Ja ens van avisar que el seu exàmen sería complicat. També ens va dir que sols aprovava a tios, però el que va ser impressionant és haver de canviar de classe per la quantitat de repetidors que venien a l'exàmen a provar sort. I si, era provar sort perquè o estudiaves el cervell d'ella o als apunts no estava tot allò que es preguntava. Bé, ja veurem si l'exprimim per a la recuperació, fariem un favor als companys que van darrera nostre de fet.
Una altra que mereix que la pengin és la de documentació informativa. És una asignatura que em va quedar del trimestre passat. I per què em va quedar? perquè va preguntar sobre les patents i jo no en tenia ni idea. Què és el fort? que les patents NO SURTEN ni als meus apunts ni als apunts de ningú de la classe. No surten ni al patatabrava, als apunts que ha donat d'anys anteriors.
És indignant que a sobre que ens tracten com a mercaderies ens facin aquestes putades, no pretenem res, només aprovar i poder seguir amb la nostra vida, que és estudiar, treballar, sortir una mica, perquè si, volem tenir una mica de vida a més de la que ells ens creen i res...créixer i fer una cosa que ens agrada...ja sabem que hi haurà obstacles però no fa falta inventar-se'ls
Fa un temps va sortir pels mitjans de comunicació que el Papa Ratzinger havia fet una visita als camps de concentració de Aushwitz i Birkenau: dos dels camps amb més morts durant la Segona Guerra Mundial. Aquesta noticia em va deixar amb ganes de fer un comentàri i aprofito ara per a dónar la meva opinió.
Com bé sabeu, Joseph Ratzinger va néixer el 1927 i l'any 1941 va allistar-se a les joventuts hitlerianes. Per la mateixa època, una noia de més o menys la seva edat, Anna Frank, escriuria un diari on explicaria el seu patiment, tancada dins una minúscula habitació sense poder sortir al carrer i amb una ràdio que li anava retransmeten les informacions que venien de l'exterior.
Segons el llibre autobiogràfic que Ratzinger va escriure, "La sal de la terra", el papa e sva allistar a les joventuts hitlerianes quan era obligatori. El fet és però, que va quedars'hi fins a la fi de la guerra i que ara, passats ja bastants anys d'aquell fet, encara no s'ha visualitzat cap senyal d'arrepentiment.
El Papa atribueix la culpa de l'Holocaust a una banda de criminals, que d'altra banda cal recordar que van ser votats democràticament pel poble alemany, a més d'afirmar que el motiu pel qual els nacis desitjaven matar als jueus era "arrancar l'arrel de la fe cristiana". Tots els historiadors afirmen però que aquests criminals alemanys no consideraven els jueus un grup religiós, sinó una raça que s'havia d'exterminar. Ratzinger ens presenta una Guerra Santa quan en realitat els nacis simplement creien en una raça superior i tenien l'objectiu de destruïr el que no s'adequava a ella ( fins i tot van destruïr un document fotogràfic sobre els alemanys,fet pel fotògraf August Sanders i que es deia "Els alemanys d'aquesta època", i en el qual es veia la gran varietat d'alemanys que hi havia i que no coincidien amb la raça ària que es volia establir.)
Ratzinger va ometre l'antisemitisme, i la connivencia d'amplis sectors catòlics alemanys amb Hitler. També va oblidar que Pius XII va firmar un concordat amb el nacisme, fet que destarota la seva visió anticristiana de l'holocaust. I ja per últim, va oblidar la seva joventut, va oblidar que ell mateix va col·laborar amb els que anomena criminals i en lloc de demanar perdó o arrepentir-se l'únic que va saber dir va ser " on estava Déu en aquells dies? per què va callar?". Per què no es va preguntar ell on estava l'església aquells dies i per què va callar? per què no va preguntar-se a ell mateix perque enlloc d'afrontar aquest fet va triar el camí fàcil?. Segons Ratzinger, "el nostre poble va ser usat i es va abusar d'ell com a instrument en la bojeria de destrucció i domini".Que quedi clar que no tots els alemanys van estar d'acord en aquesta bojeria i que ell podia triar. Pot preguntar-se on era la seva consciència en aquells moments?
m'independitzo aquest estiu amb una caseta de 2 metres per 1 i mig. La disponibilitat serà de 3 o 4 dies però suposo que alguns caps de setmana i festius farà de caseta de platja o de muntanya. Es tracta d'un habitatge de color vermell i planta baixa. Té espai per a dues persones més les motxilles i una cuineta portàtil i va molt bé en per poder-la transportar. L'estrena es farà a Benicassim, al FIB (waaah quin lloc millor?XD) i esperem que compleixi les espectatives d'acondicionament i comfort. De fet no crec que hi estiguem gaire a dins i si fa calor, com segur que fa a Benicassim, ja obrirem les finestretes.
Aquest mes està sent impressionant eh! primera feina amb nòmina, primers exàmens aprovats, primera casa...primers cinc mesos ;P.
El Joel em va fer un regal súper maco. Només cal que cliqueu al seu nom per a morir d'enveja XD
PD: per cert. Ha guanyat el Si. A veure que tal va Catalunya ara...de fet fa por i més si teniu un amic com el Roger que és tope d'Esquerres. Segons ell d'aquí 7 anys començarem a veure l'estatut que hem votat i ens frustrarem del tot. Fa ràbia que hagi guanyat el si però la veritat...espero que el Roger no tingui raó del tot, perquè significa que estem construïnt un país tercermundista (amb tots els respectes u_u) Ja veurem!
Ha sigut impressionant: veies a la gent entrar amb les càmares, l'alcalde amb el seu guardaespatlles els dos amb traje i ulleres martini, periodistes que entraven amb la seva llibreta a la mà...i sobretot: molta gent molt ben vestida. He acordat amb el meu jefe que m'hauré de comprar algun traje armani o versacce, perquè tot això sembla rollu hollywood XD. La roda de premsa ha durat poquet: hem entrat i ens han demanat el nom i de part de què anavem: Lourdes Pablo, del Terrassa.net (súper orgullosa!XD) i m'han donat per a l'entitat un cd i el llibret de la festa major a més d'una samarreta (el meu primer regal de roda de premsa!). A més era a la casa museu alegre de sagrera, per aquells que no ho sabeu, és una casa modernista súper maca que hi ha a Terrassa. Ens han portat a tots al jardinet (mira que vivien bé els modernistes eh) i allà l'alcalde ha fet un discurset mentre el gravaven i prenien nota ( jo també clar) Després al torn de preguntes han hagut algunes sobre presupostos i tal, la pela és la pela, i per acabar l'alcalde s'ha despedit i ha hagut una mica de pica pica i un mag canari que anava fent coses rares...s'ha tret cartes de la boca, ha descobert els nostres pensaments i ha aprofitat per a menjar una mica (molt bons els entrepanets i la barra lliure (de sucs i cafès no us penseu!) ) ah! i si, Joel, l'home que hem vist amb pajarita era un dels cambrers XD tens molt bon ull XD.
si voleu saber el que he escrit després de la roda de premsa sols cal que aneu a www.terrassa.net , la noticia de Festa Major!
exàmen, allà es veurà si ha fet els deures o no, si ha pogut convèncer al professor de què es sabia la lliçó, és ben lògic que els partits i en general tots aquells que estiguin mínimament interessats per la política tinguin pessigolleig a la panxa, el que crec que no és normal és el que he trobat que ha passat a casa, i que segurament haurà passat a més d'un ( no crec que sigui un boicot en contra meu i la meva família) i és que a l'hora d'obrir el sobret que conté les diferents opcions a votar, he trobat que tenia: 1 vot en blanc, 1 vot a favor i...2 vots en contra! què significa això? és spam? propaganda subliminal? i pots pensar que és lògic que t'equivoquis en un percentatge però quina és la sorpresa en obrir els sobres dels meus pares ( a casa sols han arribat tres sobrets i sóm 4 que podem votar) i el de la meva mare estava correcte però el del meu pare no tan sols tenia 2 NO, a sobre no tenia cap SI (ja ho sé, per alguns és motiu d'alegria això). Bé, simplement és tracta de fer càlculs...si de tres dos estàn malament i un no arriba, imagineu a tot Catalunya...i com es pot pretendre que la gent vagi a votar quan ni una cosa que hauria de ser seriosa te la donen malament? què hem de fer? votar allò que ens sobra o allò que volem? de debò hi ha democràcia?
Què passa quan vols B però tens A i en canvi desitges els dos però saps que amb els dos no es pot viure? què passa quan molts cops vols més B i estàs més a prop de A i al contràri, i què passa si aquests dos termes estan junts i has de triar ara? podries triar entre B i A si per tú les dues coses són igual? són un altre terme, les dues són C i no hi ha manera de que en vegis les diferències....o potser no les diferències si no les coses negatives i les positives de cada tria. A i B van intercanviant-se en el teu pensament i no saps què fer i necessites cridar i penses en el dia en que deixin d'estar les dues coses dins teu, marejan-te, fen-te passar nervis o plorar. Tens ganes que acabi A i que acabi B, de no sentir-ne més. D'oblidar-te'n i començar a treballar amb nous termes però...com?
Lliure ja d'una coseta: la sabateria! per fi! en tenia moltes ganes després de trobar la feina al terrassa.net! Els dissabtes eren mortals ara...i per fi, després de tot un any i mig sense tenir cap cap de setmana lliure puc:
Scissor sisters--> el seu primer disc Laura té un toc setentero que no se l'acaba, però és genial. Melodies japis i animades que s'enganxen de mala manera. l'heu de sentir!
Iraq: 5600 milions de dòlars al mes
3 comentaris Escrit per LuLu el divendres, juny 09, 2006 a les 3:34 PM.
La pel·licula Platoon ha tornat a obrir la ferida de Vietnam, que es compara continuament amb la guerra d'Iraq.
Oliver Stone, cineasta i veterà de Vietnam ha fet una pel·licula basada en les seves pròpies experiències a la guerra. Un film impactant i realista, Platoon: un tribut als soldats que van perdre la seva innocència a la jungla de Vietnam.
Amb el film, Stone pretén mostrar-nos la cruesa de la lluita i la mort, la reacció dels soldats al veure's obligats a matar.
Platoon ha remogut així la memòria històrica de la guerra del Vietnam. Una guerra que va marcar un inici i un final a la humanitat. La última guerra en què es va permetre la presència de periodistes al camp de batalla. Una guerra on els dirigents polítics van aprendre una lliçó: el gran poder de les imatges, de veure la crua realitat, de reflectir el que és exactament una guerra: la mort de soldats i civils.
Comparacions entre Vietnam i Iraq sobren. Comparacions que tot i això, fan ambdós bandols, els opositors a la guerra i els que la volen.
Entre els arguments que es troben contra la guerra hi ha el de la gran despèsa econòmica que Irak suposa per a EEUU. Si la guerra de Vietnam va costar uns 5100 milions de $ mensuals, la d'Iraq en costa uns 5600. Un altre motiu esmentat és que a la guerra d'Iraq encara és més difícil que a Vietnam discriminar entre els civils i l'enemic i que la religió torna a tenir un paper molt important a la guerra. Es considera que Irak és una altra croada.
On està el valor més preuat i que no s'esmenta per a res? per què no es té en compte? Què passa amb la VIDA? i no només la dels civils, sinó la dels soldats. Perquè han de lluitar? Quin motiu econòmic o religiós,és justificable per a poder dir que amb ell perdràs la vida? Cap guerra és justificable i cap comparació pot ser bona. Per què la insistència en comparar Iraq i Vietnam quan les dues lluites tenen les mateixes conseqüències?Mort.
No interessen els motius econòmics, o no haurien d'interessar com a argument per a poder fer que una guerra es frenés. Els motius que sen's mostren com a capaços de conscienciar a un govern de no fer la guerra, ens fan veure la gran quantitat de deshumanització que patim i la poca importància que donem a un fet essencial, la vida.
