* I think i'm paranoid- Garbage*
ahir al vespre va tenir lloc la xerrada organitzada per revolta global sobre el consumisme.
La xerrada, amb el nom de "Què és el consumisme? proposem alternatives" anava a càrreg de Xavier Borràs, director de la revista ecologista Userda, i Marcel Codech, economista.
Els dos ponents ens van presentar el que és el consumisme, mostrant clars exemples de com aquest és sinònim de fi de les subsistències i a la llarga fi del capitalisme també ( cosa que alguns vam estar encantats XD). Per a entendre el que és el consumisme explicaré alguns dels exemples que va exposar Marcel Codech ahir al casal popular La Guitza:
El consumisme es podria entendre per exemple posant-nos en la següent situació: El petroli, carbó i gas natural són recursos que s'han anat forjant al llarg de molts anys. Si tenim en compte l'edat de la terra, podriem dir que aquestes energies s'han estat formant durant uns 3.500-4.000 milions anys. Pensem el que això significa tenint en compte que sols fa 150 anys que els coneixem i explotem i ja n'estem esgotant les existències.
Segons l'economista, el petroli ja ha arribat al seu punt àlgid d'extracció, que es va assolir l'any 1970, i des d'aleshores aquest ha anat baixant any rere any, disminuint cada dia la quantitat de petroli que s'extreu i augmentant a la vegada el preu per litre d'aquest. Això què vol dir? vol dir que, seguint amb aquest ritme de creixement d'ús del petroli ( és d'un 2% anual) sols queden reserves fins l'any 2016. A partir del 2016 el petroli que resti serà més car d'extreure, significant que per un litre de petroli que volguem extreure, en gastarem un altre.
El petroli és una enorme font de consum. Amb ell es fabriquen enormes quantitats de productes i sense ell aquests productes, el seu transport i usos, són impossibles. Aleshores, quan aquest s'acabi què pot passar? Doncs diverses coses i cap d'elles exlou les altres. Una petita llista sería:
1- es conrearia menys ja que el petroli és usat com a fertilitzant, aconseguint així alimentar a la gran quantitat de població que som a la terra ( uns 6.000 milions, quan mai s'havia passat dels 1.000 milions)
2- el transport es veurà perjudicat, i per tant, la globalització i la deslocalització seràn impossibles. Des del moment que fer els productes a Xina i transportar-los aquí surti més car que no pas la mà d'obra d'aquí, s'acabarà la deslocalització de les fàbriques.
3- l'estructura de la societat es veurà també afectada. S'haurà d'acabar amb la idea de enriquir-se cada cop més, ja que no hi haurà mitjans per a poder fer-ho. S'haurà de tornar a jugar amb altres matèries per a poder aconseguir un mètode de vida, el preu de vida pujarà i no es podrà sostenir a no ser que canviem d'hàbits.
aquests són alguns dels problemes que ens portaria la fi dels recursos naturals.
Què hem de fer per a no arribar a això? simplement no usar-los innadecuadament. S'ha de pensar que aquests recursos no són infinits, sinó que tenen un límit que fa que s'hagin d'usar amb precaució. Quan et regalen una colònia molt cara, oi que l'uses per a moments especials? això és el què hem de pensar d'aquest tresor que són els recursos naturals. Perquè la idea que ens han inculcat dels recursos alternatius i energies renovables no és certa. Aquestes energies les podem usar, però conjuntament amb les altres, ja que soles no poden assolir la quantitat d'energia que usem la humanitat.
per a saber-ne més sobre el tema clica a aquí
La xerrada, amb el nom de "Què és el consumisme? proposem alternatives" anava a càrreg de Xavier Borràs, director de la revista ecologista Userda, i Marcel Codech, economista.
Els dos ponents ens van presentar el que és el consumisme, mostrant clars exemples de com aquest és sinònim de fi de les subsistències i a la llarga fi del capitalisme també ( cosa que alguns vam estar encantats XD). Per a entendre el que és el consumisme explicaré alguns dels exemples que va exposar Marcel Codech ahir al casal popular La Guitza:
El consumisme es podria entendre per exemple posant-nos en la següent situació: El petroli, carbó i gas natural són recursos que s'han anat forjant al llarg de molts anys. Si tenim en compte l'edat de la terra, podriem dir que aquestes energies s'han estat formant durant uns 3.500-4.000 milions anys. Pensem el que això significa tenint en compte que sols fa 150 anys que els coneixem i explotem i ja n'estem esgotant les existències.
Segons l'economista, el petroli ja ha arribat al seu punt àlgid d'extracció, que es va assolir l'any 1970, i des d'aleshores aquest ha anat baixant any rere any, disminuint cada dia la quantitat de petroli que s'extreu i augmentant a la vegada el preu per litre d'aquest. Això què vol dir? vol dir que, seguint amb aquest ritme de creixement d'ús del petroli ( és d'un 2% anual) sols queden reserves fins l'any 2016. A partir del 2016 el petroli que resti serà més car d'extreure, significant que per un litre de petroli que volguem extreure, en gastarem un altre.
El petroli és una enorme font de consum. Amb ell es fabriquen enormes quantitats de productes i sense ell aquests productes, el seu transport i usos, són impossibles. Aleshores, quan aquest s'acabi què pot passar? Doncs diverses coses i cap d'elles exlou les altres. Una petita llista sería:
1- es conrearia menys ja que el petroli és usat com a fertilitzant, aconseguint així alimentar a la gran quantitat de població que som a la terra ( uns 6.000 milions, quan mai s'havia passat dels 1.000 milions)
2- el transport es veurà perjudicat, i per tant, la globalització i la deslocalització seràn impossibles. Des del moment que fer els productes a Xina i transportar-los aquí surti més car que no pas la mà d'obra d'aquí, s'acabarà la deslocalització de les fàbriques.
3- l'estructura de la societat es veurà també afectada. S'haurà d'acabar amb la idea de enriquir-se cada cop més, ja que no hi haurà mitjans per a poder fer-ho. S'haurà de tornar a jugar amb altres matèries per a poder aconseguir un mètode de vida, el preu de vida pujarà i no es podrà sostenir a no ser que canviem d'hàbits.
aquests són alguns dels problemes que ens portaria la fi dels recursos naturals.
Què hem de fer per a no arribar a això? simplement no usar-los innadecuadament. S'ha de pensar que aquests recursos no són infinits, sinó que tenen un límit que fa que s'hagin d'usar amb precaució. Quan et regalen una colònia molt cara, oi que l'uses per a moments especials? això és el què hem de pensar d'aquest tresor que són els recursos naturals. Perquè la idea que ens han inculcat dels recursos alternatius i energies renovables no és certa. Aquestes energies les podem usar, però conjuntament amb les altres, ja que soles no poden assolir la quantitat d'energia que usem la humanitat.
per a saber-ne més sobre el tema clica a aquí
*settle down- Zwan*
molts cops amagues el cap sota els llençols. És fosc i penses. Una llàgrima s'escorre dels ulls i et ressegueix el nas, va cap a la galta i et fa pessigolletes lentament mentre rellisca cap el coll fins arribar a disoldre's a la tela del coixí.
I penses.
Penses en el dia que has passat.
Penses en el fred.
Penses en el demà.
Penses en un demà diferent.
Penses en la teva germana, que està al teu costat i et dóna suport, estiguis alegre o trista, estiguis malalta o no, i que es preocupa si et veu més prima, amb més ulleres, més cansada. Penses en els amics que també ho fan, penses en els dies futurs. En els pròxims avui.
En els pròxims demà.
i no vols passar-los com ara.
Has de tirar endavant.
Has de deixar anar la mà d'aquesta malaltia. No tenir-la ni a dins ni al costat. Anar sola, perquè ella no t'escalfa, no et farà mai d'abric, sols et destrueix.
i comences a dormir, refugiante en l'escalfor de la teva llàgrima, que t'indica que si, que encara estàs viva, que pots seguir endavant, i que tens els sentiments i la força per aconseguir-ho. T'adorms sommiant un nou futur.
( gràcies Jes, va per tú =) )
*familiar feeling-Moloko*
1- deixar de fumar
2-endressar l'habitació
3-acabar "El 8" ( el vaig deixar fa 2 anys pel capitol en que passaven coses rares i em feia por!)
4-trobar novio (¿? encara més complicacions?)
5-estalviar els diners que guanyo a la feina ( que no tinc res!aish)
6-trobar el cd autèntic de Hot Hot Heat i no anar amb les còpies barates
7-tenir un fill de Chris Martin ( pròposit també dels pròxims 5 anys fins que aconsegueixi fer-li una entrevista (intima intimaXD))
8-viure de la loteria
9-aprovar-les totes (juas)
10-anar al pròxim FIB :P
1- deixar de fumar
2-endressar l'habitació
3-acabar "El 8" ( el vaig deixar fa 2 anys pel capitol en que passaven coses rares i em feia por!)
4-trobar novio (¿? encara més complicacions?)
5-estalviar els diners que guanyo a la feina ( que no tinc res!aish)
6-trobar el cd autèntic de Hot Hot Heat i no anar amb les còpies barates
7-tenir un fill de Chris Martin ( pròposit també dels pròxims 5 anys fins que aconsegueixi fer-li una entrevista (intima intimaXD))
8-viure de la loteria
9-aprovar-les totes (juas)
10-anar al pròxim FIB :P
*Sinking feeling-Roisin Murphy*
Avui a la tele he sentit una cosa estranya...o bé, no sé si creuràs que és estranya, però el fet és que parlaven sobre si hem de ser feliços al nadal. Què implica el nadal? perquè la gent va a comprar, es fa regals, convida a la familia, rep una paga extra per a poder gasta, i té panera de nadal per part de la empresa ( una empresa que segur que ha deixat mil vegades a caldo, bé de fet segur que ho han fet els dos recíprocament).
El fet és que no sé com va aparèixer el nadal. Em nego a pensar que el nadal existeix perquè mira, un dia va néixer un nen i 3 reis mags que debien tenir menys poca feina que els monty pyton (s'escriu així?) doncs van decidir fer un viatget d'aquells que dius...curt...no sèrà, i seguint una estrelleta doncs van trobar on havia nascut el nen i li van fer uns regals ( que per altra banda...mira, perquè em regalin encens o mirra...què volien col·locar-lo ja acabat de néixer?)
Doncs això, en èpoques on easy jet no era factible i on la gent seguia l'astrologia, es veu que devia aparèixer el nadal...i pot ser cert? no sé, ho trobo molt poc factible...el més segur és que un dia un pagès tingués per nadal una gran quantitat d'ovelles amb molta llana i va decidir fer un regalet al seu veí, i el veí ho va agraïr fent-ne un altre a algú, i el veí d'aquest a un altre i aquest altre a un altre...estil cadena de muntatge.
Però la veritat és que és molt heavy que un nen, Jesús, també dit el primer comunista de la història ( veáse Nou Testament i els manaments de repartir i tal i qual ) hagi creat tanta expectació i tant de consumisme en la nostra societat. I és que la gent escoltem el que volem i fem el que ens dona la gana (sino parleu amb els capellans estadounidencs jutjats que van jurar allò del celibato...¬¬)
Bé, tot això només és per denunciar el consumisme, i aprofitar el nadal per a crear la hipocresia de l'any, perquè no és res més que això: veure't amb una família que en realitat no li importes, fer regals i gastar diners per gent que potser no tens ganes de regalar-li res ( ja que si no no fa falta regalar-li per aquestes dates), estressar-te per fer el dinar, el sopar, les targetetes de bones festes, i fer milers i milers de cues a centres comercials, botigues de regals, supermercats....
Acabo amb això: el dia 27 fem una xerrada contra el consumisme, qui vulgui venir aquí té les dades:
hora: 7 de la tarda
Lloc : casal la Guitza (Sant Cugat)
Organitza: Revolta Global sant cugat ( www.revoltaglobal.net)
a càrreg de: Xavier Borràs, director de la revista Userda
Espero que hi hagi molta gent! ah! i si algú vol venir abans ( com a acte de caritat, ni que sigui per omplir el local, que estem començan i som pokets XD) doncs a les 4 començarem una jornada de formació sobre el marxisme, el capitalisme i el que es pot fer actualment contra aquest. =)
me gusta todo de ti (excepto tú)
0 comentaris Escrit per LuLu el diumenge, desembre 18, 2005 a les 10:14 PM.
*I'm so sorry-the smiths*
No, el títol no és perquè faci referència a alguna cosa sobre amor que ara parlaré. De fet, últimament estic molt tranquileta ( el que és poder mirar tios, que dic poder mirar, fixar-te en tios perquè no en tens cap al cap i ara els veus a TOOOTS wuuuuu XD). De fet aquest post és per a rehivindicar una cosa que no entenc i no entendré mai. Puc entendre que vagis a comprar regals de reis. Que triis un rellotge i no hi hagi el model i diguis...doncs aquest altre. Puc entendre que vulguis regalar uns pantalons i no hi hagi els de color negre i diguis doncs els de color marró perquè també en porta així. Puc entendre que vulguis regalar un llibre i que triis un qualsevol. El que no puc entendre és que em demanin un número 42 d'unes sabates per a regalar a algú i com que no les tens es quedin el 43. Si faig el 42 és el 42. simplement. únicament. ja està. no em facis el peu més gran o no me'l facis més petit, perquè total, faig el 42 i les hauré de tornar i no m'hauràs regalat res aleshores. Encara més, a sobre m'hauré desilusionat caxo, perquè quan vagi a canviar unes sabates que m'encanten però que em van grans o petites, i em vulgui comprar el meu número, em diràn que NO el tenen! que m'has regalat? una decepció. gràcies. això es un bon nadal!
PD: és com si ets del Barça i com que no tenen samarretes del Barça te la compren del Madrid
PD2: és com quan el noi que t'agrada et diu que ets encantadora, però que no vol sortir amb tú
PD3: és com menjar sopa amb forquilla
PD4: A veure, manifest per a tots els que estàn a punt de comprar regals de reis: regaleu contents i sense foradar la butxaca, però per favor: no feu el que no voldrieu que us fessiu. No compreu una cosa que no anirà als demés. I punt.
Would you be happier- the corrs ( don't worry baby =) )
rebellion (lies)- the arcade fire
loser- Beck
come with me- zwan
everything you want-vertical horizon
i wanna be your dog-futon
lullaby- the cure
bandages-hot hot heat
skeelling- Loorena Mckennit
no, not now-hot hot heat
the time is now- moloko
dear diary-Roisin Murphy
maybe tomorrow-stereophonics
pesadilla en el parque de atracciones- los planetas
The hardest part- coldplay
wheel- John mayer
protege moi- placebo
rebellion (lies)- the arcade fire
loser- Beck
come with me- zwan
everything you want-vertical horizon
i wanna be your dog-futon
lullaby- the cure
bandages-hot hot heat
skeelling- Loorena Mckennit
no, not now-hot hot heat
the time is now- moloko
dear diary-Roisin Murphy
maybe tomorrow-stereophonics
pesadilla en el parque de atracciones- los planetas
The hardest part- coldplay
wheel- John mayer
protege moi- placebo
* dance to the underground- radio 4 *
A vegades em perdo en el sentiment de la melanconia. No. No et necessito. No et vull. Ja no t'estimo. Perquè sóc una persona lliure, que no depèn de ningú, que encara no ha trobat la persona adecuada. Simplement això. No hi ha res més. Sols records. Records del dia que tremolavem els dos junts, records del so del mòbil que sonava cada dia 2 o 3 cops, records dels teus llavis dolços, records que em fan somriure, però que no haurien d'entristir...perquè aquests records els pot tenir qualsevol altre persona. No són específics meus, i no tenen un individu que els faci...perquè algú altre vindrà que també els crearà en la meva ment...altre cop.
No vull melanconies, no vull pensar en tendresa i associar-la a tú, no vull creure que només tú em podries donar el que jo busco, perquè no és cert, i a vegades ho oblidem...potser és cruel el que escric, però no s'allunya de la veritat...i si mires al voltant veus com hi ha un munt de persones, que darrere tenen vides, plenes, buides, amb aspiracions, sense aspiracions, interessants, no interessants,que potser tindràn el que tu busques, que potser no...que potser buscaràn el que tu tens, que potser no...
A vegades em perdo en el sentiment de la melanconia. No. No et necessito. No et vull. Ja no t'estimo. Perquè sóc una persona lliure, que no depèn de ningú, que encara no ha trobat la persona adecuada. Simplement això. No hi ha res més. Sols records. Records del dia que tremolavem els dos junts, records del so del mòbil que sonava cada dia 2 o 3 cops, records dels teus llavis dolços, records que em fan somriure, però que no haurien d'entristir...perquè aquests records els pot tenir qualsevol altre persona. No són específics meus, i no tenen un individu que els faci...perquè algú altre vindrà que també els crearà en la meva ment...altre cop.
No vull melanconies, no vull pensar en tendresa i associar-la a tú, no vull creure que només tú em podries donar el que jo busco, perquè no és cert, i a vegades ho oblidem...potser és cruel el que escric, però no s'allunya de la veritat...i si mires al voltant veus com hi ha un munt de persones, que darrere tenen vides, plenes, buides, amb aspiracions, sense aspiracions, interessants, no interessants,que potser tindràn el que tu busques, que potser no...que potser buscaràn el que tu tens, que potser no...
Coses que no tornaré a fer
3 comentaris Escrit per LuLu el dilluns, desembre 12, 2005 a les 9:39 PM.
*everything you want-vertical horizon*
Mai més aniré a que em tirin les cartes i punt. Mai m'havia gastat els meus 15 euros de paga setmanal d'una manera tan estúpida de fet, encara...que pensant-ho bé, no va estar malament: dues hores asseguda sense sabates en una alfombra desconeguda, d'una casa desconeguda i amb una dona desconeguda. I encens. I espelmetes. I música relaxant. I una veu francesa sensual.
Com pagar per veure una obra de teatre. El que sí que li he de reconeixer a la bona dona és el seu do d'observació, tot i que, per dir-me el que em va dir de cert no calia fixar-se gaire: "estàs molt estressada i esgotada. Necessites parar i descansar". No em diguis! qualsevol persona que arriba tard a casa d'ella perquè ve de la universitat perquè ha de fer 6 treballs i a més du les ulleres negres que porto jo sota els ulls, segurament que necessita dormir almenys 3 dies seguits! però...alucinant, de veure-ho sense conèixer-me eh. Oh! i sorpresa! com ella va dir, en algunes coses potser pot equivocar-se, per una mala interpretació o perquè ja està ofuscada de tanta concentració. Total, dues preguntes i la pregunta amorosa errònia. És com jugar al loto ràpid això. L'únic que la bona dona té un factor de sort i és que si es compleix el que diu sempre creuràs en ella, si no es compleix pensaràs que és perquè no has aplicat bé el que ella et va recomanar. Conclusió: si algú sap l'adressa d'alguna escola de tarotistes, que m'ho digui. Pasta fàcil i 100% credibilitat sense necessitat de credencials. què més vols?
Mai més aniré a que em tirin les cartes i punt. Mai m'havia gastat els meus 15 euros de paga setmanal d'una manera tan estúpida de fet, encara...que pensant-ho bé, no va estar malament: dues hores asseguda sense sabates en una alfombra desconeguda, d'una casa desconeguda i amb una dona desconeguda. I encens. I espelmetes. I música relaxant. I una veu francesa sensual.
Com pagar per veure una obra de teatre. El que sí que li he de reconeixer a la bona dona és el seu do d'observació, tot i que, per dir-me el que em va dir de cert no calia fixar-se gaire: "estàs molt estressada i esgotada. Necessites parar i descansar". No em diguis! qualsevol persona que arriba tard a casa d'ella perquè ve de la universitat perquè ha de fer 6 treballs i a més du les ulleres negres que porto jo sota els ulls, segurament que necessita dormir almenys 3 dies seguits! però...alucinant, de veure-ho sense conèixer-me eh. Oh! i sorpresa! com ella va dir, en algunes coses potser pot equivocar-se, per una mala interpretació o perquè ja està ofuscada de tanta concentració. Total, dues preguntes i la pregunta amorosa errònia. És com jugar al loto ràpid això. L'únic que la bona dona té un factor de sort i és que si es compleix el que diu sempre creuràs en ella, si no es compleix pensaràs que és perquè no has aplicat bé el que ella et va recomanar. Conclusió: si algú sap l'adressa d'alguna escola de tarotistes, que m'ho digui. Pasta fàcil i 100% credibilitat sense necessitat de credencials. què més vols?
*dear diary-Roisin Murphy*
Altre cop, start again, start again com la pluja britànica, que sembla que duri per sempre més. El pensament pot dur per milions de laberints i retornar infinites vegades al mateix punt malgrat recórrer un llarg viatge mentres.
Segons la profe d'estructura social el nostre cap és rodó perquè així en el mínim espai possible encabim el màxim de fils elèctrics i connexions que són les nostres neurones. ( de fet també va dir que si fós quadrat o ovoide tindriem problemes per a aguantar-nos sense perdre l'equilibri, cosa que ja passa a alguns ¬¬, però això és un altre tema) Bé, potser si que és rodó, però sols serveix per a que les idees no p uguin amagar-se a un racó, perquè no hi hagi res que estigui en un punt que nosaltres no poguem veure, podem girar-li la cara, però si ens donem la volta segur que ho veurem. Això no passaría si ens baséssim en un quadrat, simplement perquè posan-te en un dels seus angles podríes amagar-te, com la brutícia queda a les cantonades del terra quan escombrem...a vegades m'agradaria ser un cap quadrat, de debò, així oblidaria algunes coses, en perdria d'altres, i algunes, porugues s'amagarien...i aleshores és quan em pregunto, i perquè el cercle és l'element perfecte segons grecs i romans?
Altre cop, start again, start again com la pluja britànica, que sembla que duri per sempre més. El pensament pot dur per milions de laberints i retornar infinites vegades al mateix punt malgrat recórrer un llarg viatge mentres.
Segons la profe d'estructura social el nostre cap és rodó perquè així en el mínim espai possible encabim el màxim de fils elèctrics i connexions que són les nostres neurones. ( de fet també va dir que si fós quadrat o ovoide tindriem problemes per a aguantar-nos sense perdre l'equilibri, cosa que ja passa a alguns ¬¬, però això és un altre tema) Bé, potser si que és rodó, però sols serveix per a que les idees no p uguin amagar-se a un racó, perquè no hi hagi res que estigui en un punt que nosaltres no poguem veure, podem girar-li la cara, però si ens donem la volta segur que ho veurem. Això no passaría si ens baséssim en un quadrat, simplement perquè posan-te en un dels seus angles podríes amagar-te, com la brutícia queda a les cantonades del terra quan escombrem...a vegades m'agradaria ser un cap quadrat, de debò, així oblidaria algunes coses, en perdria d'altres, i algunes, porugues s'amagarien...i aleshores és quan em pregunto, i perquè el cercle és l'element perfecte segons grecs i romans?
* censored memories-budapest*
La memòria d'una persona mitjanament culta és de 16 paraules. no, això no vol dir que tú estiguis per sobre el promitg perquè et saps tot un poema de Becquer o la última cançó dels pets. Tampoc vol dir que aquell que no se les sap sigui un inepte. simplement vol dir que la memòria humana pot recordar 16 paraules sense significat i transmetre-les ràpidament. Més de 16 les oblida, les perd, les inventa, encara més, les reinventa, juga al telèfon amb elles. Així és la memòria, selectiva i no infinita, això és el que pot recordar una persona: 16 paraules, 16 paraules sense significat, que tenint significat ja passen a 22 o 23! Imagina el que pots memoritzar aleshores amb imatges, no imatges sense sentit, imatges que t'impactin, que et facin sentir alguna cosa, o sensacions: el fred, la brisa movent els cabells, les olors, la colònia d'algú... fins a quin límit de tú puc recordar? fins quan em durarà aquest record? i el record d'aquest record, com serà? pot ser memòria a curt termini, a mitjà o a llarg plaç, tú per quin apostes? fins quant de temps sentiré la teva olor al passar pel costat de la parada d'autobusos on vam estar tota la nit parlant? fins quin moment tindré present les més de 16 paraules que recordo sobre les nostres converses? o fins quant de temps guardaré la Paraula que més em va sobtar que em diguéssis? sols és una....no en fan falta més, no necessito ni ser mitjanament culta per recordar-la...ara...on ha quedat? a quina memòria s'ha depositat? i a quina de les teves memòries resta?
*low-coldplay*
"You see the world in black or white, no colors"...i si el ser humà ha estat fet amb aquests sentits, amb l'olfacte, el gust, la vista...la vista amb colors, amb blanc, amb negre, però també amb vermell, verd, lila, groc, taronja, blau...perquè aquests colors no s'apliquen també a la realitat? perquè els colors depèn de la cultura en que estiguis tenen un significat o un altre? per què el negre per a la mort? per què no el blanc com ho és a la india? per què quan estem contents ens posem el color vermell? per què qui no confia en ell mateix quasi sempre va amb colors foscos? per què el color ha estat important per a les races, les nacionalitats, les diferents polítiques que hi ha hagut al llarg del temps i en canvi a vegades el suprimim? per què un cop em van dir que era groga...yellow, com les estrelles de la cançó, que era trista però alegre, que era inconformista...perquè és veritat que sóc aquest color? de quin color ets tú?
