Say what you want

prefereixo treballar al McDonalds”

“Hi ha 33.000 estudiants de periodisme a Espanya i surten entre 700 i 800 llicenciats a l’any” explica Dardo Gómez, president del Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC). I és que la professió periodística ha sigut de sempre una de les més vanagloriades per tot estudiant, i aquesta proporció tan àmplia és difícil de ser absorbida pel mercat, que segueix el criteri liberal de l’oferta i la demanda. Dardo Gómez lluita des del capdavant del SPC per a que aquesta regla “inadmissible” sigui erradicada mitjançant un estatut de la condició periodística, que “regularia les relacions de treball dels periodistes”, afirma. Aquest text “actualment està al congrés dels diputats ja que el 22 de novembre del 2004 va entrar en tràmit per primer cop a la història d’Espanya” explica Dardo, que també diu que el problema amb el futur laboral del periodisme “radica en admetre les propostes de les empreses de com més barat el treballador millor” ja que això genera un nivell més alt de precarietat laboral.
La pregunta que ve al cap és doncs, quin serà el futur laboral dels universitaris, ja que el mercat no té prou demanda per a tots els llicenciats, però el periodista ens contesta que hi ha més sortides del que hom es pensa, “gabinets de comunicació, premsa institucional, periodistes a la peça...”.El problema està en que els becaris tenen una mala iniciació professional, “en règim de pràctiques no fan pràctiques, treballen gratuïtament i això els indueix a que la precarietat sigui una manera habitual de treballar.” La culpa del desprestigi periodístic però, és compartida: “empreses, treballadors al acceptar el que diuen aquestes, la universitat”. La poca informació que es dóna a estudiants i periodistes sobre els seus drets genera que s’acceptin aquestes condicions de treball, que segons el president del SPC “són una fórmula perquè d’aquí 10 anys no siguin necessaris els periodistes” ja que la capacitat per transmetre informació s’ha perdut. “El periodisme no és una professió qualsevol” declara Dardo, “nosaltres treballem amb informació, que és un dret constitucional. Els periodistes anem, veiem, escoltem, comentem, elaborem i, a partir d’això, informem. Si no fem això no és informació. És una noticia. No té qualitat”
Dardo, com a president del sindicat, es preocupa pel fet del desprestigi de la professió. S’indigna al veure com els becaris van en un mateix matí a munts de rodes de premsa que no s’han pogut preparar, sabent el que això significa per a la redacció d’un diari o qualsevol mitjà comunicatiu: falta de professionalitat i d’informació veraç. Aquests nois, en el tràfec del matí, només han pogut anar a recollir els dossiers de les rodes de premsa. “Si partim d’això, pot anar qualsevol persona a buscar un dossier” declara, “la nostra feina és elaborar la informació, no repetir el que diu un senyor o senyora”.
La qualitat no importa als empresaris, i a Espanya el fet de no tenir estatut i la no obligatorietat dels comitès professionals, integrats per periodistes per a vetllar per la línia editorial del mitjà i respectar el codi deontològic, els permet una llibertat més gran, ja que com diu Dardo: “Quin valor pot tenir un comitè professional format per periodistes que tenen por a que els facin fora si diuen alguna cosa negativa del seu diari?”. Malgrat tot, l’estatut en tràmit regularà les relacions de treball dels periodistes i permetrà oferir una informació veraç.
El sindicalista afirma que la posició del nou govern també ha afavorit el canvi. “ A l’última etapa del govern anterior havíem arribat a una intolerància informativa molt gran” que segons Dardo es traduïa en una manipulació de la informació “bastant important”. “Que TVE fos condemnada per mentir i que el seu cap d’informatius continués en el seu càrrec va ser ridícul” objecta el periodista, que també ens menciona com a fet xocant que l’11-M les informacions es van basar en el què sorgia dels Ministeris i no en el que sabien les redaccions d’informatius, una gran mostra del poder que exercia el govern vers un “dret constitucional de tots els ciutadans” com és la informació. I és que Espanya, és un dels països amb més manipulació, i, segons Dardo, consentida. Es troba per exemple per part dels polítics, mitjançant els blocs electorals. A la temporada d’eleccions, es calculava el temps que tindria cada partit polític als informatius en base els vots obtinguts. Aquest fet, “una burrada” segons el president del SPC, es va traduir a les televisions amb noticies intranscendents per a omplir els minuts que tocaven a cada partit. “si aquest dia ERC té una bona informació, no li poden donar més d’un minut” posava d’exemple “ però en canvi al PP o PSOE encara que no hagin tret informació transcendent sel’s donarà tres minuts”.
També hi ha manipulació per part dels mateixos professionals. “Els periodistes i empreses creuen que la informació és de la seva propietat” explica el sindicalista, i ens exemplifica el cas amb aplicacions a altres professions, “A ningú se li ocorre pensar que en un dret com la sanitat, un metge faci amb el malalt el que li doni en gana, o en el dret de l’educació es pugi suposar que estigui bé pegar als alumnes perquè aprenguin, aleshores perquè ningú es dóna compte que les empreses periodístiques no poden donar informació podrida?” .
El sindicalista també ens parla de la tendència a convertir els missatges en entreteniment. Això es deu a que es vol fer una publicació o programa per a tots els públics i, en conseqüència, es baixa el nivell. “es tracta la informació com qui ven Cocacola” afirma el periodista, “Per què ara cada cop que fan el temps abans t’expliquen que hi ha un terratrèmol o un incendi a algun lloc que no saps ni on queda?”, pregunta, “Que aporta això? Jo crec que res. Espectacle. És la manera de fer un espectacle de fins i tot la informació del temps”
Contra tot això és contra el que lluita el sindicat, “pel dret laboral i el dret de la informació” tot i tenir en contra les pressions que com a membres de la professió pateixen, i és que “ el 70% de periodistes declaren que han rebut pressions” ens explica “ pressions...tantes com vulguis, en rebem del Barça, dels polítics, dels comerciants de les Rambles, de tot arreu! Algú ha llegit alguna crítica mesurada sobre els treballadors del Corte Inglés? Quina empresa ho publica? No interessa per la publicitat” explica tot reivindicant que això canviaria substancialment si els drets periodístics fossin correctes. “el problema més gran de tot periodista és la vocació” esmenta, “sembla que per començar a treballar hem d’acceptar qualsevol cosa i oblidem que quan un comença molt avall mai arriba molt amunt”. Dardo està en contra d’acceptar tot el que les empreses imposen, “ si jo guanyés 300 euros al McDonalds o a la radio, prefereixo el McDonalds. Perquè si després d’estudiar sis anys, tots els meus coneixements valen això, m’he equivocat de carrera” sentencia, tot assenyalant que si un accepta treballar per un sou miserable o condicions que no el beneficien per a res professionalment no aprèn a treballar i a més, baixa la seva pròpia apreciació del que fa.

“La informació és un dret constitucional i, per tant, oferim un servei públic” afirma el president del SPC, afegint que els periodistes tenen “l’obligació d’oferir informació, perquè aquesta és propietat del ciutadà” i això és el que “diferencia aquesta professió de les altres”. Tot i així els impediments amb què es troben els periodistes per a oferir una informació de qualitat són molts, i el sindicat lluita per a una millora de la professió. “No hi ha una solució màgica” declara el seu president, “ és una lluita cap a la resolució de problemes” com poden ser el fet que els professionals “han de redactar gran quantitat de noticies al dia” fet que dóna precarietat i es podria canviar fàcilment amb la contractació de més periodistes, la falta d’informació per part de tots els vinculats a aquesta feina o les pressions degut a la manca d’uns drets coherents amb el tipus de professió que exercim.
Les coses però, ja han començat a canviar. “ s’ha de reconèixer que el govern actual té intenció de canviar, i ja ha canviat algunes coses” comenta el periodista, “ A l’última etapa del govern anterior havíem arribat a una intolerància informativa molt gran”, fet que es traduïa en una manipulació de la informació considerable. El govern de Zapatero però, ha complert la seva promesa feta tres mesos abans de les eleccions sobre un estatut del periodista professional i una regulació laboral del periodisme, amb el tràmit d’un projecte que lògicament “compta amb l’oposició de les empreses, que només miren pels diners”. Dardo conclou amb esperança però sabent que és una lluita difícil i llarga per a aconseguir un estatut que “recull més o menys el que demanem però ja veurem fins on podrem batallar.