Espanya: el tercer país europeu en regularitzar els matrimonis homosexuals
2 comentaris Escrit per LuLu el divendres, abril 22, 2005 a les 11:18 AM.
Espanya serà el tercer país europeu després de Bèlgica i Holanda en regularitzar els matrimonis entre persones del mateix sexe i l'adopció de fills per aquestes mateixes.
L'iniciativa ha estat proposada pel Partit Socialista (PSOE) i va ser aprovada en el Congrés dels Diputats amb 183 vots a favor, 136 en contra i 6 abstencions.
Aquest projecte beneficia a un colectiu calculat en 4 milions de persones i va ser rebutjat pels diputats del Partit Popular (PP), exceptuant a l' ex-ministra de Sanitat Celia Villalobos i alguns diputats de Unió Democràtica de Catalunya.
La reforma ara ha de passar pel Senat, on hi ha una majoria del PP, però es creu que quan sigui remès novament al Congrés, el ratificarà, previsiblement, al Juny.
El reformat article 44 del Còdi Civil, permetrà a tot aquella parella homosexual que vulgui, repetir el casament, aquest cop amb papers, i adoptar nens amb el mateix dret que les parelles heterosexuals.
Zapatero, per la seva banda, ha anunciat que respectarà el que el nou Papa pugui dir sobre els matrimonis homosexuals, que es preveu que, com ja altres vegades s'ha anunciat, serà el mateix que la religió catòlica, com també la protestant, ortodoxa i jueva havien afirmat anteriorment: la condemna del matrimoni homosexual. Un fet ja ratificat per aquestes institucions el passat dimecres, en un comunicat conjunt on s'afirmava que el projecte "desfigura la institució del matrimoni en alguna cosa tan elemental com és la seva constitució per un home i una dona" i que "a dues persones del mateix sexe encara no els assisteix cap dret al matrimoni".
L'alegria del colectiu gay tampoc ha estat recolzada per algunes associacions familiars, que han recollit mig milió de firmes en contra d'aquest projecte.
el Papa Benet XVI, Cardinal Joseph Ratzinger ,apareix al balcó de la basilica de Sant Pere després de ser elegit al cònclave.
Imagineu que ara us diguéssin que de la gran quantitat de papes que ha hagut caminant davant la cristiandat, un d'ells era dona? trencaría esquemes, a que si? doncs això és el que he descobert després de visitar el blog d'una companya, en el qual havia uns links per visitar les pàgines web que contenien la suposada informació. La meva sorpresa ha sigut enorme al comprovar que, malgrat alguns errors i contradiccions entre elles, les dues pàgines explicaven com al segle IX, al morir el Papa Lleó IV, va elegir-se a Juan Angelico como a successor.
Juan Angelico, o Joana, el veritable nom,era un anglesa amb grans coneixements en ciència.
Visitava sobint un convent benedictí on va poder perfeccionar els seus coneixements i educació. Però es va enamorar d'un dels seus mestres, i per no perdre el contacte amb ell va decidir adoptar la forma de monjo. Durant aquest temps, la seva dedicació total cap a l'estudi, sobretot després de la mort del seu mestre i estimat, va fer que fós un dels punts clau de coneixement per a molts religiosos, que consultaven els seus dubtes amb "ell".
Al cap de poc temps, va marxar cap a Roma i, com ja hem esmentat, va ser elegida Papa.
El seu regnat, però, es creu que no va durar molt, del 855 al 858. La causa d'això va ser sentimental: Joana es va enamorar, i va quedar-se embarassada. Malgrat el seu estat va intentar amagar-ho el màxim que va poder, però un dia no va poder més i es va descomposar de dolor. va donar a llum el seu fill, amb gran sorpresa de la gent que estava present. Després d'això, les llegendes varien. Hi ha qui diu que va ser lligada a un caball i arrossegada i apedregada per tothom fins arribar a la mort, d'altres tesis senyalen que la van sepultar viva, o que la van penjar. El fet és que va morir.
Pel que fa a la realitat o no d'aquesta història, hi ha documents que senyalen fets del seu papat, i han arribat també noticies a les nostres mans per escriptors com Boccaccio. Durant la Reforma però, això es va acallar pels catòlics, però no pels protestants, que trobaven en el fet una eina de propaganda contra l'església.
No se sap del cert si això és vertader o no, però... no ho podriem relacionar amb la creació d'una cadira amb un forat per a "comprovar" el veritable sexe del Papa anomenat?
( si voleu veure la pàgina d'on he tret la informació... http://warholette.blogspot.com/ ( allà hi ha els links :) )
Mentre al Vaticà ja estàn preparats per a l'inici del cònclave, a la UAB per fi han sortit els resultats de l'esperada junta d'estudiants.
Segons els fets, la votació pel que fa als estudiants no ha sigut molt amplia, una gran part no hi va participar, i la majoria de la resta pertanyien a cursos més elevats.
L'esmentat en edicions anteriors, el Tripiartit, no ha obtingut els resultats que alguns dels seus components esperaven i han quedat a la llista de suplència, com la resta de candidats al lloc presentats de primer curs de periodisme. Però tot i així, està content amb el resultat i defensa la posició de "pilar de la junta", tot argumentant que "desde baix es fa millor pressió als de dalt" i intentant que les seves idees s'escoltin malgrat tot.
El futur, però, es veu negre i sense moltes expectatives, tenint en compte que la majoria de representants de la junta són de periodisme i que les idees vers a aquesta carrera seràn ja representades i suportades per ells.
Segons els fets, la votació pel que fa als estudiants no ha sigut molt amplia, una gran part no hi va participar, i la majoria de la resta pertanyien a cursos més elevats.
L'esmentat en edicions anteriors, el Tripiartit, no ha obtingut els resultats que alguns dels seus components esperaven i han quedat a la llista de suplència, com la resta de candidats al lloc presentats de primer curs de periodisme. Però tot i així, està content amb el resultat i defensa la posició de "pilar de la junta", tot argumentant que "desde baix es fa millor pressió als de dalt" i intentant que les seves idees s'escoltin malgrat tot.
El futur, però, es veu negre i sense moltes expectatives, tenint en compte que la majoria de representants de la junta són de periodisme i que les idees vers a aquesta carrera seràn ja representades i suportades per ells.
El pròxim 23 de maig ha sigut el dia elegit per a la sortida del nou single de coldplay, speed of sound, cançó que forma par del seu nou disc, X&Y, amb el qual Chris Martin junt el seu trio ha intentat renovar el seu estil, passant del seu caracteritzat soft rock, a obrir un camí més proper al dance i tecno.
L'esperat disc, resultat de 18 mesos de gravació a Gran Bretanya i Estats Units, sortirà a Espanya el proper 6 de Juny, i vindrà acompanyat d'una gira aquesta tardor. Tot i així, el grup ja ha començat a gravar en concerts de caràcter restringit o privat.
Per a entendre l'espera tan llarga que ha suposat la sortida d'aquest disc tan esperat s'ha de saber que el grup va començar treballant amb Nelson -el seu productor de sempre-, pero, obsessionats amb aconseguir el perfecte so, va considerar els resultats insatisfactoris, i va recorrer a Supple per a regrabar tot de nou. Chris Martin reconeixia a principios d'any que: "Escriure és el que vam estar fent al llarg de tots els dies durant mesos i mesos. Va ser bastant turbulent. moltes cançons, molts sons, molts estudis".
El nou disc es composa de 12 temes: Square one, What if, White shadows, Fix you, X & Y, Speed of sound , A message, Low, The hardest part, Let´s talk, Swallowed in the sea i Twisted logic.
L'esperat disc, resultat de 18 mesos de gravació a Gran Bretanya i Estats Units, sortirà a Espanya el proper 6 de Juny, i vindrà acompanyat d'una gira aquesta tardor. Tot i així, el grup ja ha començat a gravar en concerts de caràcter restringit o privat.
Per a entendre l'espera tan llarga que ha suposat la sortida d'aquest disc tan esperat s'ha de saber que el grup va començar treballant amb Nelson -el seu productor de sempre-, pero, obsessionats amb aconseguir el perfecte so, va considerar els resultats insatisfactoris, i va recorrer a Supple per a regrabar tot de nou. Chris Martin reconeixia a principios d'any que: "Escriure és el que vam estar fent al llarg de tots els dies durant mesos i mesos. Va ser bastant turbulent. moltes cançons, molts sons, molts estudis".
El nou disc es composa de 12 temes: Square one, What if, White shadows, Fix you, X & Y, Speed of sound , A message, Low, The hardest part, Let´s talk, Swallowed in the sea i Twisted logic.
Dissabte nit a razzmatazz: cues enormes, espera de mitja hora per a poder entrar, gent demanant les seves cançons preferides i tot d'estils barrejats: "gotics","strokes","retros" i "indies" dins un mateix edifici. Tot això configura la personalitat d'aquesta discoteca que, aquest cap de setmana ens ha obsequiat amb l'ajut dels seus dj's residents d'un espectacle coronat per cançons que van fer vibrar la sala, com Where is my mind o Boys don't cry.
La nit de Barcelona, com sempre, va estar plena de gent que omplia cada racó. Espais plens, i introsions al teu espai "vital" sense donar-hi importància. Els 12 euros de l'entrada no representen res per als fans de Razz, que omplen cada cap de setmana la sala per escoltar les millors cançons i veure els millors videoclips junt la resta de fans que els entenen i viuen la mateixa passió que ells per la música.
La gràcia de razz és veure com la identitat de la sala s'apodera dels seus fans, no és impossible reconèixer algú que sigui Razz, només donar un cop d'ull es pot veure en les persones més unides al club un caire retro o una passió diferent pel que li agrada escoltar. Aconsegueix endinsar-se a la vida de la persona com cap altre discoteca ha aconseguit fins ara. I això es nota. I això agrada. I això, la fa tant impressionant.
La nit de Barcelona, com sempre, va estar plena de gent que omplia cada racó. Espais plens, i introsions al teu espai "vital" sense donar-hi importància. Els 12 euros de l'entrada no representen res per als fans de Razz, que omplen cada cap de setmana la sala per escoltar les millors cançons i veure els millors videoclips junt la resta de fans que els entenen i viuen la mateixa passió que ells per la música.
La gràcia de razz és veure com la identitat de la sala s'apodera dels seus fans, no és impossible reconèixer algú que sigui Razz, només donar un cop d'ull es pot veure en les persones més unides al club un caire retro o una passió diferent pel que li agrada escoltar. Aconsegueix endinsar-se a la vida de la persona com cap altre discoteca ha aconseguit fins ara. I això es nota. I això agrada. I això, la fa tant impressionant.
Dijous universitari, igual a...? Festa, discoteca, nit, llums de colors i maquillatge "per un tubu". La discoteca enfants ens va permetre gaudir de tot això i més. Obert de 12 a 5h, és ideal per a finalitzar "la festa", escoltant cançons del pop més comercial , però també algunes "espanyolades" que et permetràn cantar, desfassar-te i fer algún que altre gall sense que ningú t'escolti en un ambient jove sense radicalitat.
Enfants porta a sobre una història iniciada en 1963, i guarda dins les seves parets tot aquest ambient i diferents estils que han anat passant per les seves portes. Anar allà és retrobar-se amb el retro, l'aventura i les ganes de llibertat, tot escoltant les millors cançons del moment.
Ja ha sortit a la venda l'edició de butxaca de "La Momia", últim llibre escrit per Anne Rice, coneguda per les seves cròniques vampíriques.
"La Momia" tracta de la vida de Ramses, condemnat a vagar eternament per la terra després de beure l'elixir de la vida. Al despertar a Londres es convertirà en el doctor Ramsey, expert en egiptologia i company de l'aventurera Julie Stratford. Però tot i així en la seva ànima immortal segueixen existint els pensaments d'estar amb el seu gran amor: la reina Cleopatra, i això l'impulsarà a cometre un acte que posarà en perill mortal a tots els que el rodegen.
Anne Rice va nèixer el 4 d'octubre del 1941. Batejada amb el nom masculí de Howard Allen, des de petita va fer-se anomenar Anne. Ja de jove va demostrar la seva passió per les lletres i va començar els estudis de Filosofia i lletres a la universitat de San Francisco.
Després de la mort de la seva filla Michelle, nascuda de la relació amb el seu marit Stan Rice, va dedicar-se completament a la literatura, començant amb les cròniques vampíriques, amb la seva novel·la capdal "entrevista con el vampiro". Dins la mateixa saga apareixen els titols de "lestat el vampiro", "la reina de los condenados", "el ladrón de cuerpos" d'entre d'altres, com també la saga de les Bruixes Mayfair, amb els llibres de "la hora de las brujas", "la voz del diablo" o "Taltos".
Sota el pseudònim de Anne Rampling podem llegir escrits de caràcter romàntic com "hacia el edén" o "Belinda" , i amb el nom de A. N. Roquelaure trobarem novel·les de caire eròtic com " el rapto de la bella durmiente".
Si voleu seguir la seva trajectòria i no teniu ganes o temps per a llegir, també es pot trobar la seva obra adaptada cinematogràficament. Aquest és el cas de "entrevista con el vampiro" adaptada el 1994 per Neil Jordan i amb la presència de grans actors com Brad Pitt, Kirsten Dunst, Christian Slater,Tom Cruise o Antonio Banderas. Una altra adaptació és la de Garry Marshall: "dos sabuesos en la isla del edén", basada en "hacia el edén" o "La reina de los condenados" basada en el títol del mateix nom i adaptada per Michael Rymer el 2002.
"La Momia" tracta de la vida de Ramses, condemnat a vagar eternament per la terra després de beure l'elixir de la vida. Al despertar a Londres es convertirà en el doctor Ramsey, expert en egiptologia i company de l'aventurera Julie Stratford. Però tot i així en la seva ànima immortal segueixen existint els pensaments d'estar amb el seu gran amor: la reina Cleopatra, i això l'impulsarà a cometre un acte que posarà en perill mortal a tots els que el rodegen.
Anne Rice va nèixer el 4 d'octubre del 1941. Batejada amb el nom masculí de Howard Allen, des de petita va fer-se anomenar Anne. Ja de jove va demostrar la seva passió per les lletres i va començar els estudis de Filosofia i lletres a la universitat de San Francisco.
Després de la mort de la seva filla Michelle, nascuda de la relació amb el seu marit Stan Rice, va dedicar-se completament a la literatura, començant amb les cròniques vampíriques, amb la seva novel·la capdal "entrevista con el vampiro". Dins la mateixa saga apareixen els titols de "lestat el vampiro", "la reina de los condenados", "el ladrón de cuerpos" d'entre d'altres, com també la saga de les Bruixes Mayfair, amb els llibres de "la hora de las brujas", "la voz del diablo" o "Taltos".
Sota el pseudònim de Anne Rampling podem llegir escrits de caràcter romàntic com "hacia el edén" o "Belinda" , i amb el nom de A. N. Roquelaure trobarem novel·les de caire eròtic com " el rapto de la bella durmiente".
Si voleu seguir la seva trajectòria i no teniu ganes o temps per a llegir, també es pot trobar la seva obra adaptada cinematogràficament. Aquest és el cas de "entrevista con el vampiro" adaptada el 1994 per Neil Jordan i amb la presència de grans actors com Brad Pitt, Kirsten Dunst, Christian Slater,Tom Cruise o Antonio Banderas. Una altra adaptació és la de Garry Marshall: "dos sabuesos en la isla del edén", basada en "hacia el edén" o "La reina de los condenados" basada en el títol del mateix nom i adaptada per Michael Rymer el 2002.
Qui diu que els polítics no tenen sentiments? per treure aquest "false friend" hem d'explicar la història que ha ocorregut dins les nostres mateixes aules.
Com bé saben els nostres lectors, aquesta setmana ha sigut jornada de campanya electoral i periòde de reflexió per a decidir a qui votar en les pròximes eleccions, que es celebraràn avui de 10 a 18 h a l'aula de Grauss. Doncs bé d'entre els candidats a delegat apareix George R. un jove delegat dels ultims cursos de periodisme, i Aitortugas, company dels alumnes de primer de periodisme de matins. Entre ells dos va aparèixer una història d'amor ja amb el primer "contacte". Segons ens han informat fonts de gran credibilitat, i la mateixa investigació de l'editorial, els dos joves van començar a intercanviar mails primerament amb finalitats "polítiques", però poc a poc, va començar a aparèixer un feeling que ha acabat amb una insinuació feta per George R. que diu en paraules textuals " tinc moltes ganes de conèixer-te!".
Aitortugas, en una entrevista telefònica feta aquest matí, ha declarat el seu estat de nerviosisme i que "li fa molta vergonya anar a la facultat", " vaig intentar parlar amb ell per veure que li havia semblat la col·locació de cartells del tripiartit" però em feia molta cosa". George R. per la seva banda, no ha fet cap declaració en resposta, però mostra gran interès en conèixer el jove de primer i en poder formar "grup polític" amb ell. Aquesta història promet!
( Els noms dels protagonistes han sigut canviats per preservar la seva intimitat)
CaSaMenT de CaRLes i CaMiLla
0 comentaris Escrit per LuLu el dimecres, abril 13, 2005 a les 5:44 PM.
Carles i Camilla el dia del seu casament
Després de 30 anys d'amor prohibit, el princep Carles, de 56 anys, i Camilla, de 57, han "legalitzat" la seva situació en un casament civil el dissabte 9 d'abril del 2005.Ajornada a causa de la mort del papa, la tan esperada celebració va ser seguida pel poble anglès i la premsa britànica amb gran interès, tenint en compte que el fantasma de Lady Di segueix sent un element present dins la societat anglesa. El seguiment de la cerimònia però, no va ser tant gran com fa 24 anys amb Diana Spencer, i ha causat una divisió entre els favorables i els detractors del casament, entre els quals es troba la reina d'Anglaterra, que no perd ocasió de mostrar el seu rebuig, malgrat que fins i tot l'església anglicana l'ha beneït.Malgrat tot, la parella ha aconseguit a la fi, als 8 anys de la mort de la princesa Diana en un accident de cotxe, el seu desitg.
Cartell exposat pel Tripiartit
Noticies d'última hora ens informen que demà tindrà lloc la reunió de representants de la junta de la facultat. El tripiartit estarà present, malgrat que no en la seva plenitud de membres degut a causes personals. Tot i així, des de la directiva asseguren que no és cap falta de ganes d'estar dins la junta i que no es repetiría en cas de sortir elegits pels alumnes. Bé, la reunió serà a les 12:30 davant la sala de deganat, si voleu assistir per veure les cares dels nostres pròxims representants us esperem allí. L'editorial allí serem, al peu de la notícia.
El pròxim 18 d'abril ha sigut la data elegida per iniciar les votacions a l'estat vaticà en busca de Papa. El cònclave, nom que rep aquesta cerimònia, es realitzarà dins la capella sixtina, i hi intervindràn 122 cardenals, d'entre els quals, un serà l'elegit.
El cònclave pot dura varis dies, de fet la seva durada, usualment, és d'entre 3 i 4 dies, després dels quals ja es pot dir l' "habemus papam" i podem veure la fumata blanca produïda per la crema de les butlletes de votació amb palla humida ( la fumata negra es produeix al cremar les butlletes amb palla seca).
D'entre els candidats al papat, es poden anomenar 4 cardenals italians, tres llatinoamericaos, un de la India, un altre d'Alemania i un més de Nigeria.
La llista de cardenals per tant reflexa un caire dominat pel món llatí, cosa que per altra banda, segons les profecies de Nostradamus, pot semblar lògic, ja que especifica que serà algún Papa relacionat amb "les oliveres" i per tant, puc votar que serà el cardenal jesuïta amb estudis sobre jerusalem...no vull dir res més, per no cagar-la, però voto això. ( si passa ens podem "ginyar" perquè Nostradamus va pronosticar que després d'ell seria la fi del món!)
Els fans d'aquesta discoteca, que compta amb cinc sales de diferents ambients i en la qual cadascú pot trobar el seu lloc, poden estar contents: aquest cap de setmana han farcit la seva agenda amb varis especials.
Després de fer la setmana passada un especial de NEW ORDER, que va arrassar amb les mítiques cançons de Blue monday o Bizzarre Love Triangle dignificant el panorama rock dels 80 i 90 a base de nous ritmes més moderns i propers als joves de l'actualitat, aquesta setmana la sala razz ens proposa passar un divendres nit amb THE QUEENS OF NOIZE. Les components del grup vindràn amb la maleta carregada de The Libertines, Electric Six, Joan Jett, The Coral, Justin Timberlake, Supergrass, The Rolling Stones i Pixies d'entre altres. un bon inici per una sessió que seguirà amb 10 Minutes with my Dad, actuant en viu i Amable i Gato.
Una Nit que promet, però per si fós poc, la gent de razz pensa que no hi ha prou festa, compta també amb vosaltres pel dissabte nit, amb Amable i Gato, que volen acabar el ja iniciat la nit anterior per a deixar-nos així millor gust de boca. No sel's pot fallar!!!
( RazzMatazz: C/ almogavers 122- C/pamplona 88, Barcelona)
Després de fer la setmana passada un especial de NEW ORDER, que va arrassar amb les mítiques cançons de Blue monday o Bizzarre Love Triangle dignificant el panorama rock dels 80 i 90 a base de nous ritmes més moderns i propers als joves de l'actualitat, aquesta setmana la sala razz ens proposa passar un divendres nit amb THE QUEENS OF NOIZE. Les components del grup vindràn amb la maleta carregada de The Libertines, Electric Six, Joan Jett, The Coral, Justin Timberlake, Supergrass, The Rolling Stones i Pixies d'entre altres. un bon inici per una sessió que seguirà amb 10 Minutes with my Dad, actuant en viu i Amable i Gato.
Una Nit que promet, però per si fós poc, la gent de razz pensa que no hi ha prou festa, compta també amb vosaltres pel dissabte nit, amb Amable i Gato, que volen acabar el ja iniciat la nit anterior per a deixar-nos així millor gust de boca. No sel's pot fallar!!!
( RazzMatazz: C/ almogavers 122- C/pamplona 88, Barcelona)
El pròxim 14 d'abril es celebraran a la uni les eleccions per a la junta de la facultat. Aquestes eleccions són molt importants, tant per a professors, com per a estudiants i resta de gent que "viu" dins la facu, ja que permetrà a tots poder elegir i donar l'opinió sobre temes importants i que ens afectaràn a tots nosaltres almenys durant els pròxims 4 anys. Per això, un grup de primer ha creat el Tripiartit, una agrupació política formada per 3 persones, com el seu nom indica i que pretén ser un dels puntals dels alumnes i un punt de referència per aconseguir que la nostra veu sigui escoltada per tothom.
El tripiartit ha iniciat la seva campanya de sensibilització vers els estudiants amb la penjada de cartells on s'indiquen les seves finalitats polítiques, algunes d'elles tan inversemblants com la col·locació de plantes de maria o prendre els apunts en aranès. si voleu saber més sobre aquest grup, sols heu de buscar per les parets de la facultat un cartell de color groc; allí llegireu la resta de propostes i veureu el perfil dels membres del grup, amb una unica finalitat: No importa del què siguis, vota i participa!
Desprès d'intentar desesperadament crear aquest weblog... espero haver-ho aconseguit. Sino, suposo que optaré per suicidar-me o alguna cosa semblant.
Bye-bye!
Bye-bye!
